Preguntes freqüents sobre testaments
Quan necessitem trobar un Notari per a testaments normalment anem plens de dubtes que necessitem resoldre. Per això, us oferim les següents respostes a les preguntes freqüents sobre testaments que es produeixen a la nostra notaria a Barcelona.
Les dividirem en tres fases:
- les relacionades amb quan fer-ho
- el contingut i límits del testament
- les seves disposicions i condicions
Quan fer testament?
A quina edat es pot atorgar testament?
A Espanya, qualsevol persona major de 14 anys pot fer testament, sempre que tingui capacitat suficient per comprendre l'abast del que està fent. No cal esperar a ser major d'edat.
Exemple pràctic: un jove de 16 anys amb un petit patrimoni heretat dels seus avis podria ordenar la seva successió mitjançant testament.
És necessari tenir béns per fer testament?
No. El testament no exigeix que en el moment d’atorgar-lo ja es posseeixin béns concrets. El que és important és la previsió.
Exemple pràctic: una persona soltera de 30 anys, sense patrimoni rellevant, pot designar els seus pares o germans com a hereus. Si en el futur adquireix un habitatge o estalvis, aquests béns quedaran automàticament subjectes al testament ja fet.
Quin és el millor moment vital per fer-ho?
La resposta és clara: qualsevol moment és bo per atorgar testament. El testament és una eina de planificació que convé tenir des de fases primerenques de la vida, i que després es pot modificar. No obstant això, hi ha situacions especialment aconsellables:
- En casar-se o iniciar una convivència estable.
- En tenir fills, sobretot si són menors d’edat.
- En adquirir un habitatge o altres béns de valor.
- Després d’un divorci o un canvi rellevant a la família.
- En cas d’una malaltia greu.
L’error més comú és pensar que el testament només es fa en la vellesa o davant la proximitat de la mort. A la notaria veiem diàriament que les famílies agraeixen que s’hagi fet amb temps.
Puc canviar el meu testament tantes vegades com vulgui?
Sí. El testament és revocable: es pot atorgar un de nou en qualsevol moment, i l’últim en el temps serà el vàlid.
Exemple pràctic: una persona que fa testament a favor del seu cònjuge i, després d’un divorci, decideix revocar-lo i deixar els seus béns als seus fills. El nou testament substitueix automàticament l’anterior.
Coneix aquí per què és recomanable el seu tràmit:
Contingut i límits del testament
El testament és un instrument molt flexible, però no il·limitat. La llei marca certs límits i obligacions que tot testador ha de conèixer abans d'atorgar-lo.
Què puc decidir lliurement en el meu testament?
El testador pot disposar lliurement d’una part del seu patrimoni (la anomenada “part de lliure disposició”) i també:
- Nombrar hereus i llegataris.
- Designar un albacea perquè executi la seva voluntat.
- Repartir béns concrets a familiars o tercers.
- Establir millores a favor de certs descendents.
- Incloure disposicions personals, com el desig de ser incinerat o l’elecció de cementiri.
Exemple pràctic: una persona amb dos fills pot deixar la legítima corresponent a ambdós i, a més, usar la seva part de lliure disposició per beneficiar una neboda que l’ha cuidat durant anys.
Coneix més sobre això en aquests articles relacionats:
Quin és el significat de la legítima i com limita la meva llibertat a l’hora de fer testament?
La legítima és la porció de l’herència que la llei reserva obligatòriament a determinats hereus (anomenats hereus forçosos). A Espanya, varia segons la legislació aplicable:
- Al Codi Civil comú, correspon als descendents dos terços de l’herència (un de legítima estricta i un altre de millora).
- A Catalunya, la legítima és un quart del patrimoni, a repartir entre tots els fills per igual.
Això significa que el testador no pot privar completament els seus fills (o altres hereus forçosos) de l’herència, excepte en supòsits excepcionals de desheretament.
Descobreix més aquí:
La desheretació i les causes de la desheretació
Es pot desheretar un fill, però només en els casos expressament previstos a la llei. La desheretació no pot basar-se en una simple decisió unilateral: ha d’estar recolzada en causes legals i, a més, reflectida en el testament.
Entre les causes admeses pel Codi Civil comú i pel Codi Civil de Catalunya, s’inclouen:
- Maltractament greu d’obra.
- Negació d’aliments al testador.
- Atemptar contra la vida del testador o dels seus familiars.
- Maltractament psicològic o falta greu de relació familiar, reconeguts expressament a Catalunya i admesos en dret comú a través de la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Això significa que un abandonament emocional o l’absència total de relació entre pare i fill pot arribar a justificar la desheretació, sempre que sigui greu, continuada i acreditada.
Exemple pràctic: un pare que no manté cap contacte amb un fill des de fa dècades podria invocar la falta de relació com a causa de desheretació. No obstant això, en cas d’impugnació, seran els tribunals qui valorin si concurren els requisits.
En definitiva, la desheretació per falta de relació o maltractament psicològic és possible, però requereix fonamentació sòlida i proves que permetin acreditar aquesta situació.
Pots ampliar la informació en aquest enllaç:
Què passa si no tinc hereus forçosos?
Si el testador no té descendents, ascendents ni cònjuge, gaudeix de plena llibertat per deixar els seus béns a qui desitgi: familiars llunyans, amics, o fins i tot entitats benèfiques i ONG.
Exemple pràctic: una persona soltera, sense fills ni pares vius, pot deixar el seu patrimoni a una fundació d’investigació mèdica o a un amic proper.
Es poden imposar condicions en el testament?
Sí. El testador pot vincular l’atribució d’un bé o d’una herència a una condició determinada, sempre que no sigui il·lícita ni impossible.
- Exemple vàlid: deixar un habitatge a un fill amb la condició que no el vengui en un termini de 10 anys.
- Exemple invàlid: condicionar l’herència a què l’hereu no es casi mai, perquè aniria contra la llibertat personal.
Què passa si moro sense haver fet testament?
Quan una persona mor sense testament, s’obre la successió intestada o abintestato. En aquest cas, la llei decideix qui són els hereus i en quin ordre.
- En Dret comú (Codi Civil):
- Els fills i descendents, per parts iguals.
- A falta de fills, els pares i ascendents.
- Si no hi ha ascendents, hereta el cònjuge vidu.
- Després els germans i nebots.
- Finalment, altres parents fins al quart grau, i en defecte de tots ells, l’Estat.
- A Catalunya (Codi Civil de Catalunya):
- Heredaran primer els fills i descendents, sempre per parts iguals.
- A falta de descendents, hereta el cònjuge vidu o convivents en parella estable, amb certes particularitats.
- Si no hi ha cònjuge ni parella estable, succeeixen els pares i ascendents.
- Després, els germans i nebots.
- Per últim, els altres parents col·laterals fins al quart grau.
Exemple pràctic: una persona vidua i sense fills mor a Catalunya. Els seus hereus seran els seus pares (si viuen). En canvi, en dret comú, en aquest mateix cas heretaria primer el cònjuge vidu, i només a falta d’aquest els pares.
En ambdós règims, l’absència de testament genera més tràmits, més costos i menys control sobre la distribució dels béns.
Pots ampliar informació sobre això aquí:
Què cal fer quan mor el testador?
Aquesta és una de les preguntes més freqüents en notaria. Els passos bàsics per poder tramitar l’herència són:
- Obtenir el certificat de defunció. L’expedeix el Registre Civil del lloc de defunció.
- Sol·licitar el certificat d’últimes voluntats. Acredita si el difunt va atorgar testament i en quina notaria.
- Demanar còpia autoritzada del testament. Només poden sol·licitar-la els hereus o persones amb interès legítim.
- Reunir la documentació patrimonial. Escriptures d’immobles, certificats bancaris, pòlisses d’assegurances, etc.
- Acudir a la notaria per tramitar l’escriptura d’herència.
Si no hi hagués testament, en lloc del pas 3 es tramita una declaració d’hereus abintestato davant notari competent segons l’últim domicili o lloc de defunció del causant.
Exemple pràctic: en morir una persona a Barcelona, el seu fill sol·licita al Ministeri de Justícia el certificat d’últimes voluntats. Amb aquest acudeix a la notaria on es va signar el testament i demana còpia autoritzada per poder iniciar la partició d’herència.
Coneix més sobre cadascun d’aquests documents i com aconseguir-los en el nostre post:
Preguntes menys habituals però importants sobre disposicions testamentàries
A més de les qüestions més conegudes, a la notaria rebem altres preguntes que, tot i ser menys freqüents, tenen gran importància pràctica.
Es pot, es pot. Però a la pràctica no té gaire sentit: el testament s’obre sempre després d’haver passat uns dies des del decés del testador (com a mínim 15 dies hàbils després de la inscripció de la defunció al Registre Civil). Per a llavors, l’enterrament o la crema ja s’hauran realitzat.
El que realment és recomanable és atorgar un altre document notarial diferent: el testament vital o document de voluntats anticipades. En ell es pot deixar constància de:
- Si es vol ser incinerat o enterrat.
- La destinació de les cendres o el lloc d’enterrament.
- El tipus de cerimònia desitjada.
- La voluntat de donar òrgans.
A més d’atorgar-lo, és convenient lliurar còpia a familiars i persones de confiança, i parlar amb ells directament perquè coneguin i respectin aquesta voluntat quan arribi el moment.
Exemple pràctic: una persona atorga un document de voluntats anticipades en què demana ser incinerada i que les seves cendres s’escampin al mar. Informa els seus fills i els lliura còpia, assegurant així que el seu desig es compleixi.
Sí. La part de lliure disposició del patrimoni permet al testador beneficiar persones que no siguin hereus forçosos, o fins i tot institucions, fundacions i ONG.
Això és cada cop més freqüent, ja que moltes persones desitgen que part del seu patrimoni tingui un fi solidari.
Exemple pràctic: un testador deixa un 10% de la seva herència a una fundació d’investigació contra el càncer, i reparteix la resta entre els seus fills.
Sí. El testament és l'instrument més adequat per designar la persona que el testador vol que sigui tutor dels seus fills menors en cas de defunció d'ambdós progenitors.
Ara bé, cal tenir en compte que la designació feta en el testament no és una imposició absoluta, sinó una preferència legalment reconeguda: el jutge valorarà la idoneïtat del tutor designat i, llevat que existeixi una causa que ho desaconselli, respectarà la voluntat del testador.
Per això, resulta molt convenient deixar constància clara en el testament de l'elecció del tutor i, en la mesura del possible, parlar prèviament amb la persona escollida per assegurar-se que accepta aquesta responsabilitat.
Exemple pràctic: uns pares amb dos fills menors decideixen nomenar com a tutora en el seu testament la germana de la mare. Quan ambdós moren, el jutge revisa la idoneïtat de la tieta i, en no haver-hi impediments, la nomena formalment tutora dels nens.
Sí, el testador pot imposar condicions a les disposicions del seu testament, però sempre dins dels límits legals.
- Condicions vàlides: són aquelles que tenen un fi raonable, són possibles de complir i no vulneren drets fonamentals. Per exemple, lliurar un habitatge amb la condició que l’hereu el conservi durant un temps o que acabi els seus estudis universitaris.
- Condicions nul·les: són les que imposen una obligació il·lícita, impossible o que afecten drets bàsics de la persona. Per exemple, condicionar l’herència a no casar-se mai o a canviar de religió.
En la pràctica, les condicions s’han de redactar amb precisió, perquè si són ambigües o contràries a la llei poden donar lloc a conflictes judicials o fins i tot a la nul·litat de la disposició testamentària.
Exemple pràctic: un avi lega un local comercial al seu nét amb la condició que mantingui en ell l’activitat familiar durant 5 anys. Aquesta condició és vàlida perquè és clara, temporal i no vulnera drets fonamentals.
Conclusió: la importància de fer testament
El testament és, sens dubte, un dels instruments jurídics més útils i accessibles que existeixen. Amb un tràmit senzill, econòmic i ràpid, qualsevol persona pot garantir que la seva voluntat es compleixi i evitar als seus hereus tràmits llargs, despeses innecessàries i possibles conflictes.
L’experiència notarial demostra que el testament no és només una qüestió de patrimoni: és també una forma de planificació personal i familiar, que aporta tranquil·litat tant al testador com a qui més estima.
El testament no significa pensar en la mort, sinó organitzar la vida de qui queden. Com més aviat s’atorgui, abans es guanya en seguretat. I si les circumstàncies canvien, sempre es podrà modificar o revocar.
Per això, la nostra recomanació és clara: no esperi un moment crític per fer testament. Acudeixi a la seva notaria de confiança, resolgui els seus dubtes amb un professional i deixi plasmada la seva voluntat amb plena seguretat jurídica. Els seus hereus se li agrairan.
