Es pot desheretar un fill?

Per a això, em centraré en la situació jurídica actual de la desheretació a Catalunya, ja que és on exerceixo la funció notarial. Tant de bo els pugui resoldre algun dubte o, almenys, trobin aquest article interessant.

Poden ser desheretats les persones que obligatòriament, per ordenar-ho així la pròpia Llei, hagin de rebre una sèrie de béns del patrimoni del causant. Així, exclusivament poden ser desheretats els anomenats, tècnicament, legitimaris o hereus forçosos. Per tant, el desheretat no rebria res, ni com a hereu, ni com a legitimari ni per cap altre concepte.

A la pregunta, es pot desheretar un fill, a Catalunya, d’acord amb el seu dret especial, només podrien ser desheretats els fills, el cònjuge i els pares.

La desheretació té només tres requisits. El primer requisit, és que es faci de manera formal, això és, en testament, codicil o pacte successori; el segon requisit, és que es deixi constància de la causa de la desheretació i que aquesta causa sigui una de les específicament contemplades per la llei i no una altra i, el tercer requisit és que sigui una desheretació total, la qual cosa suposa que no es pot desheretar en part o sota condició.

Com hem esmentat anteriorment, només és possible desheretar un fill a Catalunya invocant una de les concretes causes que estableix la llei i no altres.

Hi ha dos grups de causes:

• Les contemplades a l’article 451.17 del Codi Civil de Catalunya, que són:
  1. Les causes d’indignitat establertes per l’article 412-3.
  2. La denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivents en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què existeix l’obligació legal de prestar-los.
  3. El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivents en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
  4. La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
  5. L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
• Les establertes a l’article 412.3 del Codi Civil de Catalunya.
  1. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivía en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
  2. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivía en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
  3. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si l’ha acusat d’un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
  4. El que ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
  5. El que ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta.
  6. Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
  7. El que ha induït el causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, s’ha aprofitat dels mateixos.
  8. El que ha destruït, amagat o alterat el testament o altra disposició per causa de mort del causant.

També, la jurisprudència ha vingut considerant en general que qualsevol maltractament psicològic que realitzin els fills als seus progenitors, si és de suficient entitat, pot donar lloc a la desheretació.

La desheretació feta en testament (que és el supòsit sens dubte més freqüent) només podrà ser coneguda després de la defunció de la persona que va fer el testament. Per això, si qui deshereta no ho diu a qui ha estat desheretat, fins que el primer mori el segon desconeixerà que no rebrà res.

Per acabar, agrair-los el temps dedicat a la lectura d’aquest article. Espero que aquest article hagi estat del seu interès i si tenen qualsevol consulta o dubte sobre el tràmit de  testaments a Barcelona o herències a Catalunya, poden contactar-nos a JLA Notarios. Serà un plaer atendre’ls des de la nostra notaria a Barcelona. Una salutació i gràcies.