Voluntats Anticipades i Testament Vital a Barcelona

Encara que en altres països pot ser conegut amb un altre nom, les voluntats anticipades o testament vital es refereixen al mateix tipus de document legal. Fins i tot també és conegut com a Document d’Instruccions Prèvies. Tanmateix, és més freqüent parlar de testament vital en converses amb juristes mentre que metges, infermeres i altres professionals de la salut s’hi refereixen com a document de voluntats anticipades (DVA).

En aquest document es produeix la declaració anticipada de voluntats en què algú expressa els seus desitjos i decisions per a aquell moment en què ja no es pogués comunicar amb els altres per expressar la seva opinió, per designar un representant que faci una sèrie de tràmits per als quals atorga aquest document, si en el futur perden les seves facultats.

Aquest document es confereix com un instrument legal i reconegut que garanteix que es respectin els desitjos d’un individu que planifica amb antelació una atenció mèdica futura, independentment de la voluntat de familiars o alternatives proposades per professionals mèdics.

Amb el document de voluntats anticipades i testament legal, es busca, principalment, prioritzar la voluntat del pacient arribat el moment de tractaments mèdics o de la mort.

En les voluntats anticipades o testament vital les persones poden especificar qüestions que atenyen a la mort, com l’atenció mèdica que desitgen rebre en un moment donat (imagini un accident o una malaltia incurable o degenerativa), rebutjar o no tractaments en una malaltia terminal, escollir tractar-se amb mesures de suport vital (alimentació i hidratació), l’ús de ventilació assistida, la reanimació cardiopulmonar (RCP) o intervencions, entre altres.

Una de les decisions més importants en les voluntats anticipades, és l’exercici del dret a la mort digna (conegut com a eutanasia) en el testament vital. Així que, en el document, es pot exigir acabar amb la vida exercint el dret a mort digna sense que causi sofriment (Llei 16/2018, de 28 de juny, de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida).

A més, no només li permet decidir la cura a la qual es sotmetrà, sinó també què succeirà amb el seu cos un cop mort: si desitja un enterrament o incineració i on vol que les seves restes descansin o el lloc on restin les seves cendres, o donar instruccions sobre el funeral que desitja.

A més, en el testament vital davant Notari es determina:

• Si desitja que els seus òrgans es donin, un cop mort, per salvar les vides d’altres persones o, en canvi, prefereix que les seves restes mortals puguin ser destinades a institucions perquè procedeixin a la investigació científica.

• Un representant autoritzat que actuï com a interlocutor amb l’equip assistencial i que prendrà les decisions mèdiques en el moment que vostè no ho pugui fer, responent segons la seva voluntat. Aquesta persona haurà de ser major i de plena confiança. No és necessari que sigui un familiar. Haurà en tot cas d’ajustar-se a les instruccions fixades en el testament vital.

Un cop acordat que les voluntats anticipades i testament vital són el mateix document, procedim a definir els poders preventius. Aquest document notarial permet que un individu esculli una persona perquè actuï en el seu nom quan no pugui establir la seva voluntat, perquè pugui decidir en qüestions personals, però també en aquelles de caràcter patrimonial. I és que, sense aquest document, el procediment per poder-li assignar un tutor per part d’un jutge seria llarg i tediós, especialment en un moment tan dur.

Hi ha dos tipus de poders preventius que es distingeixen pel tipus de concessió. Un d’ells es concedeix immediatament i l’altre s’executa un cop la persona ja no és capaç. Consulteu-nos per tramitar un poder notarial a Barcelona.

La diferència dels poders preventius és que permeten gestionar tots els assumptes d’una persona que perd la capacitat; enfront d’això, les voluntats anticipades són instruccions exclusivament relatives a tractaments mèdics, mort i destí del cos d’una persona després de la seva mort, que es donen per una persona per usar-se si ell no pot donar-les per si mateix.

La legislació per a aquesta tipologia de casos és força recent. Existeixen tres lleis que determinen el quefer d’aquests casos:

• La Llei 14/2002, de 14 de novembre, bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient i de Drets i Obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.
• El Reial Decret 124/2007 de Regulació del Registre Nacional d’Instruccions Prèvies.
• Llei 16/2018, de 28 de juny de Drets i Garanties de la dignitat de la persona del procés d’atenció de la vida.
• Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia.

Les CCAA inclouen normatives pròpies.

Com fer el testament vital a Catalunya? A Catalunya, des de la proclamació de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, les voluntats anticipades, tenen estatus legal. Catalunya té la particularitat de posseir un Registre de Voluntats anticipades perquè els sanitaris puguin accedir i aplicar el contingut si fos necessari en situacions d’emergència mèdica.

A més, a Catalunya també és important la Llei 2/2024, de 6 de febrer, de modificació de la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació concernents a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

El testament vital o document de voluntats anticipades es redacta davant Notari perquè s’asseguri la seva execució. Es tracta d’una eina ideal a través de la qual es proporciona assessorament per a la seva execució segons la legalitat local i estatal. Així mateix, proporciona autenticitat i validesa legal al document, per la qual cosa garanteix que es compleixin les formalitats legals que permeten utilitzar el dret a la mort digna.

No obstant això, també podrà omplir un document davant tres testimonis i lliurar-lo al centre sanitari on es tingui la seva història clínica. Inscrigui el seu document al Registre del Departament de Salut perquè puguin accedir-hi tots els metges.

A continuació, explicarem pas a pas els requisits i les formalitats que requereix aquest document per garantir l'aplicació del seu contingut.

Hi ha tres requisits per poder fer el testament davant Notari. El primer d'ells és que el podran atorgar aquells que hagin complert la majoria d'edat.

El segon requisit és que es puguin expressar lliurement i tenir plena capacitat jurídica i que atorguin el testament vital i voluntats anticipades sense estar coaccionats per ningú. L'últim requisit requereix que estiguin en ple ús de les seves facultats mentals. Això vol dir que es podrà tramitar el testament vital i voluntats anticipades mentre es preservi la capacitat de decisió.

En el cas de testament vital o voluntats anticipades davant Notari no és necessari cap testimoni.

La presentació del testament davant Notari garanteix la seva execució segons la legalitat local i estatal, complint, per tant, la llei catalana i espanyola. Entre els avantatges, trobem la garantia que es produiran les formalitats legals per obtenir el dret a la mort digna arribat el moment.

Demani cita amb els seus Notaris a Barcelona per tramitar el document de voluntats anticipades. En la redacció del document haurà de definir totes les seves decisions sobre l’estipulat anteriorment pel que fa a tractaments, suport vital, donació d’òrgans o descans dels seus restes.

Així mateix, haurà d’informar el seu representant que serà inclòs com a tal en el testament vital. Fins i tot, podrà nomenar un substitut del representant per si aquest no pogués realitzar les funcions encomanades.

Aquest document plasma l’autonomia i autodeterminació d’una persona. Influenciar algú en la seva redacció va en contra del respecte a la dignitat. La coacció invalida el document i pot tenir implicacions legals.

Finalment, signat el testament vital, la notaria, mitjançant l’acord entre el Col·legi de Notaris i el Departament de Salut, l’inscriurà en el Registre de Voluntats Anticipades català, així com en el Registre Nacional d’Instruccions prèvies propi de l’Estat.

En el supòsit que es donessin les circumstàncies per a l’aplicació del testament vital i voluntats anticipades, els professionals sanitaris hauran de consultar el Registre quan el pacient no pugui expressar-se.

Haurà de portar a la notaria els següents documents:

• DNI, NIE, targeta de residència o passaport de la persona que atorga el testament vital en vigor.
• La targeta sanitària de GENCAT (o el número en cas contrari).
• Dades del seu representant (DNI, nom, cognom, domicili i telèfon).
• Definir tot el que desitgi deixar estipulat segons els seus desitjos.

El dret a l’eutanàsia o a la mort digna es pot exercir en l’escriptura de voluntats anticipades o testament vital signat en notaria. En aquest cas suposa exercir aquest dret per al cas futur en què qui l’estableix tingui una malaltia greu, incurable o un patiment greu, crònic i impeditant, en els termes que estableix la Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia.

Per exercir aquest dret caldrà ajustar-se al procediment que estableix aquesta llei. Seran necessaris certificats mèdics i iniciar un procediment que exigeix una verificació prèvia per part de la Comissió de Garantia i Avaluació.

Segons la Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l'eutanàsia, per exercir aquest dret és necessari complir els següents requisits:

1. Tenir la nacionalitat espanyola o residència legal a Espanya o certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència en territori espanyol superior a dotze mesos, tenir majoria d'edat i ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud.
2. Disposar per escrit de la informació que existeixi sobre el seu procés mèdic, les diferents alternatives i possibilitats d'actuació, inclosa la d'accedir a cures pal·liatives integrals compreses en la cartera comuna de serveis i a les prestacions que tingués dret de conformitat amb la normativa d'atenció a la dependència.
3. Haver formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, o per un altre mitjà que permeti deixar constància, i que no sigui el resultat de cap pressió externa, deixant una separació d'almenys quinze dies naturals entre ambdues.
   Si el metge responsable considera que la pèrdua de la capacitat de la persona sol·licitant per atorgar el consentiment informat és imminent, podrà acceptar qualsevol període menor que consideri apropiat en funció de les circumstàncies clíniques concurrents, de les quals haurà de deixar constància a la història clínica.
4. Sofrir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impedit en els termes establerts en aquesta Llei, certificat pel metge responsable.
5. Prestar consentiment informat prèviament a rebre la prestació d'ajuda per morir. Aquest consentiment s'incorporarà a la història clínica del pacient.

No serà d'aplicació el previst a les lletres b), c) i e) en aquells casos en què el metge responsable certifiqui que el pacient no es troba en el ple ús de les seves facultats ni pot prestar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient per realitzar les sol·licituds.