Quant de temps hi ha per reclamar una herència?
El temps per reclamar una herència és un factor clau per a moltes persones que han obtingut la facultat d’heretar però que desconeixen o subestimen com. A Espanya, tot i que la llei atorga un termini ampli per fer-ho, deixar passar els anys pot comportar greus conseqüències legals, o fins i tot, la pèrdua d’aquests drets successoris.
No deixis passar l'oportunitat de conèixer més sobre els terminis per reclamar herències i tenir l'oportunitat d'exercir aquest dret.
Termini per reclamar herència, per acceptar-la o renunciar-hi a Espanya i Catalunya
Els terminis en matèria successòria resulten determinants: d’ells depèn que un hereu conservi o perdi els seus drets, i que pugui protegir el seu patrimoni davant de deutes o càrregues de l’herència. Convé diferenciar entre el termini general de petició d’herència, la possibilitat de forçar la decisió mitjançant la interpellatio in iure, l’acceptació a benefici d’inventari, els terminis per reclamar la legítima, la impugnació del testament i els efectes de la renúncia a l’herència.
Acció de petició d’herència
- En el Dret comú, l'acció de petició d'herència prescriu als 30 anys des de l'obertura de la successió (art. 1963 CC).
- En Catalunya, l'acció és imprescriptible (art. 465-1 CCCat), llevat que operi la usucapió sobre béns concrets.
Aquest matís és clau: a Catalunya, el dret a ser reconegut com a hereu no es perd pel transcurs del temps.
Interpel·lació in iure
El requeriment notarial perquè l’hereu es pronunciï (interpellatio in iure) produeix efectes diferents segons el règim:
- En el Dret comú (art. 1005 CC), l’hereu disposa de 30 dies naturals per acceptar (pura i simplement o a benefici d’inventari) o repudiar. El silenci s’entén com a acceptació pura i simple.
Descobreix més informació sobre això aquí:
- A Catalunya (art. 461-12 CCCat), el termini és de dos mesos i, si l’hereu no respon, es considera que renuncia a l’herència.
Termini per acceptar a benefici d'inventari
L’acceptació a benefici d’inventari protegeix l’hereu, que només respon dels deutes del causant fins al valor dels béns heretats.
- En el Dret comú, si l’hereu té béns hereditars en el seu poder, ha de manifestar-ho al notari en 30 dies des que conegui la seva condició d’hereu. Si no els té, el termini corre des de l’acceptació o des que acabi el requeriment notarial. En absència de demandes, es pot acceptar amb benefici mentre no prescrigui l’acció de petició d’herència.
- A Catalunya, el sistema és més flexible: l’hereu pot acollir-se al benefici fins i tot si ja ha acceptat pura i simplement, sempre que practiqui inventari en un màxim de sis mesos des que coneix la delació (art. 461-15 CCCat).
Si necessites saber més sobre l’herència a benefici d’inventari et recomanem aquest article:
Termini per reclamar la legítima
La legítima s'ha de reclamar dins d'un termini determinat:
- En el Dret comú, l'acció prescriu als 5 anys, comptats des de l'acceptació de l'herència pels cohereters o des que el legitimari tingui coneixement de la lesió del seu dret.
- En Catalunya, el termini és de 10 anys des de la defunció del causant (art. 451-27 CCCat).
Explora més sobre ella aquí
Termini per impugnar un testament
Quan el testament presenta defectes de forma o vulnera drets forçosos, l'acció de nul·litat s'ha d'exercir en el termini general de prescripció:
- 5 anys en el Dret comú.
- 10 anys a Catalunya.
Terminismes i efectes de la repudiació de l’herència
La renúncia (o repudiació) de l’herència s’ha de fer sempre de forma expressa en escriptura pública notarial i abans d’acceptar l’herència expressa o tàcitament.
- En el Dret comú, el silenci després d’una interpellatio implica acceptació pura i simple.
- A Catalunya, el silenci després de la requeriment notarial equival a renúncia. A més, els creditors del renunciant poden impugnar la renúncia si els perjudica, encara que només durant el termini d’un any.
Pots conèixer més sobre aquest tema a la nostra notaria per a renúncia d’herència.
Efectes principals de la renúncia
- Civils: l’hereu renunciant queda com si mai hagués estat cridat, i la seva quota passa als següents cridats en la successió.
- Fiscals:
- Renúncia pura i simple: el renunciant no tributa; només ho fan els hereus que reben efectivament els béns.
- Renúncia a favor de persona concreta: es considera una donació, amb una tributació addicional a l’Impost de Donacions.
- Estrategia fiscal: en alguns casos, un hereu renuncia perquè els béns passin als seus descendents, que tributen en un grup fiscal més favorable. Aquesta opció s’ha d’exercir dins dels terminis de l’impost de successions (sis mesos des del decés, prorrogables per altres sis) per evitar que Hisenda ho qualifiqui com una acceptació prèvia seguida de donació.
Termini per reclamar una herència sense testament
En el cas d’herències sense testament, on existeixi un acta de declaració d’hereus en la qual es determina qui hereta, aquest termini es manté. És possible, en aquest cas, que es compliqui l’inici del procés, ja que s’han de localitzar els béns, documentar-los i repartir-los. Com a conseqüència, en ocasions aquests tràmits queden congelats per la desídia dels hereus o les disputes entre familiars.
Com a despatx notarial a Barcelona, recomanem actuar com més aviat millor, ja que el temps pot arribar a dificultar accions a emprendre com reunir la documentació, localitzar els béns o gestionar els desacords.
Què succeeix després dels 30 anys?
El transcurs del temps pot tenir efectes molt diferents en funció del règim successori aplicable. En el Dret comú, l’acció de petició d’herència prescriu als trenta anys des de l’obertura de la successió. Un cop transcorregut aquest termini, l’hereu ja no pot reclamar la universalitat de l’herència davant de tercers, encara que sí podria exercitar, si escau, accions concretes sobre béns singulars sempre que aquests no hagin estat adquirits per usucapió.
A Catalunya, en canvi, la situació és diferent. El Codi Civil català estableix que l’acció de petició d’herència és imprescriptible, de manera que l’hereu pot reclamar en qualsevol moment la seva qualitat de tal, fins i tot davant de cohereters o posseïdors. Tanmateix, aquesta imprescriptibilitat no impedeix que els béns concrets puguin perdre’s si han estat posseïts durant el temps legal necessari per un tercer, ja que en aquest cas es consolidaria l’adquisició per prescripció adquisitiva o usucapió.
D’altra banda, quan no existeixen hereus ni cridats que acceptin l’herència, els béns no queden sense titular. La llei preveu que, en última instància, es transmetin a l’Estat. Així ho estableix la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, els articles 17, 18 i 20 dels quals regulen la incorporació dels béns vacants i abandonats al patrimoni estatal.
Pots conèixer més sobre herències no reclamades en el nostre article sobre herències jacents.
Per què motius no es reclama una herència?
Encara que pugui semblar sorprenent, no totes les herències són reclamades. Existeixen múltiples raons que expliquen per què els hereus, encara tenint dret, decideixen no fer el pas:
- Desconeixement del dret a heretar. De vegades, els cridats a l’herència ignoren la seva condició d’hereus. Pot passar, per exemple, en casos de fills no reconeguts en vida del causant o de néts el progenitor dels quals va morir abans que l’avi, i que passen a ocupar el seu lloc en la successió sense saber-ho.
- Conflictes familiars. L’herència, lluny de ser un vincle d’unió, pot convertir-se en un focus de disputes. Les desavinences entre germans, les segones núpcies del causant o la manca d’acord sobre la gestió dels béns porten de vegades a paralitzar l’acceptació.
- Escàs interès econòmic. No totes les herències tenen un valor patrimonial rellevant. Quan els béns són de difícil venda, manquen d’utilitat o estan deteriorats, els hereus poden optar per deixar-los sense reclamar, ja que l’esforç dels tràmits no compensa el benefici.
- Manca de gestió. La burocràcia i la complexitat dels tràmits successoris fan que, de vegades, els hereus deixin passar el temps sense iniciar el procediment, fins que l’herència acaba abandonada.
- Por a heretar deutes. És potser la causa més habitual. Molts hereus temen que el patrimoni del causant estigui gravat amb hipoteques, préstecs o deutes fiscals, i opten directament per renunciar a l’herència davant notari. No obstant això, existeix una alternativa menys dràstica: l’acceptació a benefici d’inventari, que permet a l’hereu limitar la seva responsabilitat al valor dels béns heretats, evitant que el seu propi patrimoni quedi compromès.
En definitiva, les raons per les quals no es reclama una herència són variades i responen tant a factors personals com econòmics o jurídics. L’essencial és que cada hereu conegui les opcions legals que té a la seva disposició abans de deixar passar un dret que, gestionat correctament, pot protegir-se i conservar-se.
Preguntes freqüents (FAQs)
És un préstec personal impulsat per l’Institut Català de Finances que permet a joves de fins a 35 anys finançar fins al 20 % del preu de compra del seu primer habitatge habitual a Catalunya. A diferència d’una subvenció, cal retornar-lo en un màxim de 10 anys, però amb condicions molt avantatjoses: interès fix del 2,5 %, sense comissions d’obertura ni cancel·lació.
Sí. Aquest préstec està dissenyat per complementar la hipoteca bancària. No la substitueix, sinó que cobreix l’import que habitualment no finança el banc: l’entrada. Per tant, cal acreditar la preconcessió hipotecària com a requisit previ per accedir a l’ajut.
Conclusions: fins a quan es pot reclamar una herència?
Pots conèixer més sobre com succeeix el tràmit, quins documents necessites i quant costa a la nostra notaria per a herències a Barcelona.
Esperem que aquest article que pretén resoldre el dubte sobre el temps per reclamar una herència t'hagi estat d'ajuda.
Contacta'ns si necessites reclamar-ne una mitjançant el nostre Whatsapp o formulari de contacte. T'ajudarem i assessorarem en tot el que necessitis.
