Actes Marítimes a Barcelona

Les actes marítimes són documents notarials que recullen fets o situacions relacionades amb la navegació, el transport marítim i altres activitats en l’entorn nàutic. La seva finalitat és deixar constància oficial de determinats esdeveniments o circumstàncies que puguin tenir rellevància legal, administrativa o comercial. A continuació, es detallen els principals tipus d’actes marítimes que poden atorgar-se davant Notari.

Explicades al Capítol II del citat Títol, la protesta de mar certifica incidències de viatge marítimes sempre que la legislació apliqui. Serà el capità qui hagi de fer-les constar davant accidents fortuïts (produïts, per exemple, per onatge) o per episodis de contaminació causats pel transport. En ambdós casos s’usa per deduir la seva responsabilitat.

Amb l’acta de protesta marítima s’acrediten els fets esdevinguts, s’enumeren els incidents, els danys al vaixell o mercaderies i les mesures adoptades per mitigar-los. A més, s’acredita que el capità va actuar diligentment, certificant el seu comportament i el de la seva tripulació. Finalment, contribueix a determinar els danys i poder tramitar les compensacions econòmiques als interessats.

Fent un acta de protesta de mar a Barcelona amb la nostra notaria, l’ajudem acudint a la nau per realitzar una taxació de danys, emetre còpies de l’acta per als interessats i comunicar la protesta a l’autoritat del port d’arribada.

Aquesta acta, explicada al Capítol III, expressa la liquidació d’avaria grossa d’un vaixell que pot sorgir per casos d’encallament, danys en motor (o avaria) i casc, foc a bord o desplaçament de contenidors (fins i tot descarregant o carregant en un port de refugi) i que poden ocasionar danys en la mercaderia. Aquesta acta sol produir-se quan en un dany fortuït intervé una decisió del capità (per exemple, decidint llençar al mar contenidors incendiats per salvar una altra mercaderia).

Per realitzar un acta d’avaria grossa davant Notari o expedient de liquidació d’avaria grossa a Barcelona, s’haurà de sol·licitar expedient mitjançant la relació de narració de fets esdevinguts amb danys i despeses que justifiquen la petició. A més, s’ha d’incloure la relació entre interessats, com són el propietari de les mercaderies i el propietari de l’embarcació.

Serà el liquidador assenyalat pel Notari qui practiqui la liquidació en un termini màxim de quatre mesos. Un cop presentada, es podrà impugnar durant els 30 dies següents. Finalment, serà el Notari qui dicti la resolució definitiva per a l’abonament del pagament assenyalat.

Existeixen diferents casuístiques que poden esdevenir en arribar un vaixell a un port després del transport de mercaderies. Per exemple, que no es presenti el destinatari per rebre-les, que aquest no pagui les despeses de transport o que el transport no pugui continuar al seu següent destí per alguna situació sobrevinguda com una guerra o vaga, sent impossible, il·legal o prohibida la continuació.

Aleshores, en aquest cas, es regula el dret del portador, pel qual aquest es dirigirà a un Notari perquè deixi les circumstàncies recollides en l’acta notarial corresponent. A més, la càrrega, en aquest cas, podrà vendre’s en no haver estat rebuda o abonat el frete, passatge o les despeses relacionades amb el transport.

Per fer l’acta de dipòsit i acta de venda de mercaderies a Barcelona, s’ha d’exposar en la sol·licitud el transport del qual es tracta, la identitat del destinatari a qui s’adreçava la mercaderia, les despeses que es reclamen, així com la descripció de la càrrega i la seva valoració.

A més, depenent del cas, es proposarà una entitat o persona per al dipòsit, o s’haurà d’acreditar fefaentment el fet que impedeixi la continuació del transport a altres ports.

Entre les actes marítimes existents, la funció del Notari per a actes de dipòsit o venda de mercaderies resideix en requerir el pagament al destinatari, ordenar el dipòsit si aquest no fos trobat, realitzar el dipòsit i nomenar un dipositari, acordar la taxació i venda, i, finalment, pagar les despeses del dipòsit i subhasta, entregant el remanent en pagament del frete o despeses reclamades al sol·licitant. Pel que fa a la venda de les mercaderies, el Notari pot disposar si es realitza per venda directa o subhasta.

Només es podrà paralitzar el dipòsit marítim davant Notari quan el destinatari manifesti la seva oposició al pagament en l’acte de requeriment i ofereixi garanties durant les 48 hores següents. A més, haurà de demandar o iniciar un procediment judicial en el termini de 20 dies (en cas de tribunal espanyol) o 30 (en tribunals estrangers).

En aquest cas, la competència notarial ve determinada pel lloc de destinació del coneixement d’embarcament, un document de transport marítim que acredita la propietat sobre les mercaderies transportades, el seu embarcament i contracte de transport.

Si aquest document s’extravia, és sostret o es destrueix, el posseïdor desposseït (és a dir, qui tenia el coneixement d’embarcament però ja no el posseeix) ha d’acudir a un Notari. La finalitat serà sol·licitar la protecció del seu dret i fins i tot instar el portador perquè no lliuri a tercers la mercaderia mitjançant una acta notarial d’extraviament, sostrecció o de destrucció del document d’embarcament.

En ella, el posseïdor haurà de declarar les mencions del coneixement, les circumstàncies que el van portar a ser posseïdor, a estar desposseït i les proves que disposi. Un cop atorgada l’acta d’extraviament de coneixement d’embarcament davant Notari (o sostrecció o destrucció del coneixement d’embarcament), s’insta el portador a no lliurar les mercaderies a ningú i notificar la identitat d’aquells que les reclamen. També s’instarà a carregador i endossants.

Si el posseïdor desposseït desitja rebre les mercaderies pot prestar caució pel seu import. Així mateix, si el Notari en coneixement d’embarcament considera que existeixen proves suficients per demostrar que el títol ha desaparegut i que el sol·licitant és el seu legítim propietari, inicia el procés d’amortització de títol, pel qual es publica com a tal al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) per informar tercers i donar l’oportunitat de presentar oposicions. Davant la manca d’oposició, el Notari aixeca una acta de notorietat, un document que certifica oficialment l’amortització del títol i el reconeix com a legítim titular del document desaparegut.

En el cas que la càrrega transportada arribés a port alterada, avariada o en perill d’això, el responsable de la conservació d’aquestes, davant la impossibilitat de rebre ordres del titular, podrà sol·licitar a un Notari per a actes marítims, l’autorització per vendre-les en subhastes o directament a persones o entitats.

Identificada la càrrega en l’acta de mercaderia alterada o avariada, el Notari nomena un perit perquè la reconegui i ordeni la seva taxació i venda. Amb els ingressos obtinguts per ella, es pagaran les despeses notarials i de perit per posteriorment lliurar el remanent al titular de la mercaderia.

El paper del Notari en les actes marítimes és fonamental per a garantir la seguretat jurídica en el sector naval. La seva funció principal és donar fe pública dels fets, certificant la seva autenticitat i aportant valor probatori als documents emesos.

En cada tipus d’acta marítima, el Notari exerceix rols específics. Ja sigui certificant incidències, acreditant la diligència del capità i la seva tripulació, gestionant la liquidació d’avaries i danys, regulant el dipòsit, protegint els drets del posseïdor o autoritzant la venda de mercaderia, el Notari actua com a garant de la legalitat, facilitant la resolució de conflictes i assegurant el compliment de la normativa marítima vigent.