Actes de manifestacions en matèria d’estrangeria
Com és conegut, els Notaris ofereixen els seus serveis en un ampli espectre de la vida de les persones, ja sigui en matèria civil (família, successions, contractes, persona), fiscal, mercantil, etc., però no sempre es sol conèixer que en certa mesura els fedataris públics tenen certes competències en matèria d’Estrangeria. És per això que volem comentar-vos sobre les Actes de Manifestacions en matèria d’estrangeria.
Sense entrar en disquisicions jurídiques i, sobretot, per ser el més concisos possible, entre els instruments públics que autoritza el Notari es troben les Actes Notarials en consonància amb el que estableix l’art. 17 de la Llei del Notariat en relació amb l’art. 144, i altres del Reglament Notarial.
Què són les Actes Notarials? Classificació de les Actes
Es considera que les actes tenen com a contingut la constatació de fets o la percepció que d’aquests tingui el Notari, sempre que per la seva índole no puguin qualificar-se d’actes i contractes, així com els seus judicis i qualificacions, prèvia instància o requeriment de part.
Ara bé, dins del continent de les Actes Notarials, trobem, per exemple: les Actes de Notorietat, les de Presència, les de Requeriment i Notificacions, entre altres, però mereix especial atenció, les Actes de Manifestacions i dins d’aquestes les especials en matèria d’estrangeria.
Quant a aquestes últimes i depenent de les manifestacions que continguin, podem classificar-les en Actes de manifestacions de reagrupació familiar en règim comunitari i l’híbrid de les Actes de Manifestacions de reagrupació familiar i de Presència, el contingut de les quals és reagrupar un familiar en l’àmbit del règim general d’estrangeria.
Quin és el contingut de les actes de manifestacions de reagrupació familiar en règim comunitari? Qui està legitimat per a la seva concessió?
En aquest tipus d’acta, els interessats, és a dir, el ciutadà comunitari resident a Espanya o espanyol, volen deixar constància de certes manifestacions, la de reagrupar el seu familiar, perquè, d’aquesta manera, vingui a viure a Espanya i sigui part de la seva unitat familiar.
També podria donar-se el cas que, sense ser ciutadà comunitari resident a Espanya, ni espanyol, però sent ciutadà extracomunitari amb residència a Espanya amb targeta de residència per familiar comunitari, estigui legitimat per atorgar aquest tipus d’acta, però amb la peculiaritat que ha de comparèixer juntament amb el seu cònjuge o parella de fet.
Entre les manifestacions que s’han de fer constar, hi ha el grau de parentiu que tenen reagrupants-reagrupat, el compromís de viure junts al mateix domicili, que s’obliga a donar-li aliments i cures mèdiques.
Qüestió a ressaltar, és que l’acta es pot atorgar a aquells familiars d’acord amb els Tractats bilaterals o multilaterals subscrits per Espanya en matèria de visats o sobre aquells països que la UE reconeix el lliure visat o sobre aquells que per emigrar a Espanya requereixen visat. Això sí, en cas d’aquells familiars que poden viatjar sense visat, realitzaran el seu tràmit de reagrupació en sòl espanyol, aportant la resta de documentació que requereix la Policia incloent l’Acta de manifestacions.
Es pot reagrupar com a ciutadà espanyol o ciutadà comunitari qualsevol familiar?
De conformitat amb el Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea i d'altres Estats part en l'Acord sobre l'Espai econòmic europeu, els familiars que es poguessin reagrupar són els següents:
- El cònjuge, parella de fet o parella amb la qual es mantingui una unió anàloga a la conjugal degudament inscrita en el Registre públic o administratiu corresponent de qualsevol Estat membre de la UE o de l'EEE, sempre que no hi hagi hagut recaiguda, nul·litat, divorci o separació en el cas de matrimoni, o ruptura de la parella de fet.
- Els fills del ciutadà de la UE o de l'EEE, del seu cònjuge o parella estable inscrita sempre que no hagi ocorregut el que s'ha esmentat anteriorment pel que fa al matrimoni o parella, que el fill sigui menor de vint-i-un anys, o major d'aquesta edat que visqui a càrrec del ciutadà de la UE o de l'EEE, o sigui incapaç.
- Els ascendents directes del ciutadà de la UE o de l'EEE o del seu cònjuge o parella de fet inscrita que visqui a càrrec seu, sempre que no hi hagi hagut recaiguda, nul·litat, divorci o separació en el cas de matrimoni, o ruptura de la parella de fet.
- Qualsevol altre membre de la família que al país d'origen depengui econòmicament del ciutadà de la UE o de l'EEE.
- Qualsevol membre de la família que al país d'origen convisqui amb el ciutadà de la UE o de l'EEE, però s'haurà d'acreditar la convivència de forma fefaent, almenys una convivència continuada de 24 mesos al país d'origen.
- També tindrà dret, qualsevol membre de la família, que per motius greus de salut o de discapacitat sigui estrictament necessari que el ciutadà de la Unió es faci càrrec de la cura personal a Espanya.
- Pel que fa a la parella de fet no inscrita, s'haurà d'acreditar l'existència d'un vincle durador almenys per un any continuat, llevat que tinguessin descendència.
Quin és el cost del tràmit?
Els aranzels notarials estan regulats en el Reial Decret 1426/89 de 17 de novembre, i conforme a aquest, l'aranzel aproximat tenint en compte els números de fulls de l'Acta, rondarà entre els 60 a 75 euros. Sol ser un tràmit molt senzill i ràpid.
Quines són les Actes de Manifestacions de reagrupació familiar en règim general d’estrangeria i la de Presència? Qui està legitimat per al seu atorgament?
Per a l’atorgament d’aquest tipus d’actes, es té en compte, el Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i la seva integració social, és a dir, aquells actes que atorguen els ciutadans estrangers que resideixen al nostre país i desitgen reagrupar aquells familiars que són permesos perquè vinguin a residir de forma temporal a Espanya.
Amb aquest tipus d’acta, els interessats, és a dir, el ciutadà estranger resident a Espanya vol reagrupar el seu familiar, perquè, d’aquesta manera, resideixi conjuntament amb ell, però de forma temporal.
Entre les manifestacions que s’han de fer constar, és el grau de parentiu que tenen reagrupant-reagrupat, el compromís de viure junts al mateix domicili, que aquest compleix amb tots els requisits per viure-hi, que s’obliga a donar-li aliments i cures mèdiques.
El més comú és que s’atorgui només l’Acta de Manifestacions de reagrupació familiar en règim general d’estrangeria, però perquè sigui concedit el visat de reagrupació, s’ha d’acreditar a més de la titularitat sobre l’immoble on viuran reagrupant o reagrupat, o el contracte de lloguer o un dret d’usufructe sobre l’immoble, si aquest compleix amb totes les condicions perquè vingui a viure el reagrupat. Per a això, es pot sol·licitar el corresponent Certificat de l’Ajuntament on radica l’habitatge o, per contra, requerir al Notari perquè es constitueixi al domicili i doni fe que aquest compleix amb tots els requisits perquè visquin tots els interessats.
Ara bé, no tots els Notaris són competents per constituir-se al domicili del requerent, sinó que serà aquell, que per raó de la seva competència territorial pugui desplaçar-se fins a l’immoble, és a dir, un Notari a Barcelona no podrà desplaçar-se fora de la ciutat de Barcelona, per exemple: a Sant Adrià de Besòs o Badalona, i tampoc cap dels Notaris d’aquests pobles podran desplaçar-se a Barcelona ciutat.
Quins familiars puc reagrupar sent ciutadà extracomunitari resident a Espanya?
Entre els familiars que es poden reagrupar sent ciutadà extracomunitari són:
- Igual que els ciutadans comunitaris, es poden reagrupar al cònjuge o parella amb qui es tingui una relació afectiva anàloga a la conjugal, degudament acreditada amb una inscripció i vigència en un registre públic o administratiu; o amb qualsevol prova admesa en dret per a tal fi.
- Els fills del reagrupant, així com els del cònjuge o parella, sempre que tinguin menys de 18 anys o es trobin en situació de discapacitat i siguin representats legalment pel reagrupant.
- I, finalment, els ascendents de primer grau en línia directa del reagrupant o del seu cònjuge o parella que estiguin a la seva càrrega i tinguin més de 65 anys, o en defecte sigui menor de 65 anys, però perquè se li pugui concedir, s’ha d’acreditar raons humanitàries.
Molt important, és que perquè el ciutadà extracomunitari pugui sol·licitar la reagrupació d’algun dels familiars esmentats, és que com a mínim hagi renovat la seva primera targeta de residència. A més del que s’ha dit, s’exigeixen uns requisits econòmics.
Quin és el cost del tràmit?
Els aranzels notarials estan regulats en el Reial Decret 1426/89 de 17 de novembre, i conforme a aquest, l'aranzel aproximat tenint en compte els números de fulls de l'Acta, els conceptes d'Acta de Manifestacions i Acta de Presència, la sortida del Notari al domicili i, si escau, el trasllat d'anada i tornada al seu despatx, rondarà entre els 80 – 90 euros. Sol ser un tràmit molt senzill i ràpid.
Esperem, amb aquest article, haver-li resolt els seus dubtes sobre Actes de Manifestacions en matèria d'estrangeria. Des de JLA Notarios, podem assistir-lo si necessita realitzar els tràmits exposats. Els nostres serveis notarials són variats i entre ells destaquen les Actes de manifestacions.
Si ho desitja pot consultar el nostre blog per conèixer-nos millor i saber quins són els serveis d'una notaria en general:
I si cal, pot concertar una cita amb nosaltres tant a través del nostre correu electrònic bcn@jlanotarios.com, com a través del formulari de contacte del nostre web. També pot acostar-se a les nostres oficines a la Diagonal de Barcelona.
