Acta Notarial per a Estrangers Indocumentats

Dividirem aquest escrit considerant el seu:

1. Regulació i marc jurídic
2. Requisits i Procediment Notarial
3. Contingut de la Carta
4. Importància i Utilitat de l’Acta Notarial
5. Limitacions i Consideracions Pràctiques
6. Conclusió

Per evitar situacions d’apatridia i garantir la protecció de refugiats i immigrants sense possibilitat d’obtenir o renovar documents d’identitat, Espanya ha desenvolupat un marc normatiu en consonància amb els convenis internacionals. L’article 34 de la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, ja reconeixia la possibilitat d’identificar i documentar aquestes persones en territori espanyol.

Aquest mecanisme es va regular posteriorment en el Reglament aprovat pel Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, en el qual l’article 211 establia un procediment perquè els estrangers en situació irregular acreditessin la seva identitat mitjançant una acta notarial per a estrangers indocumentats de notorietat. La recent reforma normativa de 2024 ha traslladat aquest contingut a l’article 210 del nou Reglament d’Estrangeria.

Aquesta normativa atorga competència als Notaris per intervenir en aquests expedients mitjançant la formalització d’actes notarials d’enviament per correu, destinades a acreditar que les autoritats del país d’origen del requerent no li expedeixen documents d’identitat, generalment el passaport. Aquest procediment serveix com a mitjà de prova complementari perquè les autoritats espanyoles puguin avaluar la necessitat d’expedir documentació alternativa.

Per a la formalització de l'acta notarial per a estrangers sense papers, el sol·licitant haurà de comparèixer davant d’un Notari, qui verificarà la seva identitat a través de mitjans de prova supletòries. Entre ells destaquen:

• Exhibició de documentació personal: Es podrà presentar qualsevol document d’identitat, passaport o un altre document, fins i tot caducat, que serveixi com a indici o prova d’identitat, procedència i nacionalitat.
• Testimonis de tercers: A sol·licitud de l’interessat o del Notari, es podran admetre declaracions de testimonis que acreditin l’ús d’una identitat concreta per part del sol·licitant.
• Diligències complementàries: El Notari podrà requerir proves addicionals que facilitin la identificació i contribueixin a què el consolat expedeixi el document sol·licitat. En alguns casos, s’incorpora una fotografia presa a la notaria per certificar que el sol·licitant és la mateixa persona que figura en la documentació aportada. Fins i tot, en determinats supòsits, es poden prendre empremtes dactilars quan el consolat ho requereix per tramitar la documentació.

El sol·licitant haurà d’autoritzar expressament el Notari per remetre la carta al consolat i recollir, si escau, la resposta de l’autoritat consular en un termini raonable, habitualment un mes. Si no s’obté resposta en aquest període, el Notari farà constar aquesta circumstància a l’acta abans de procedir al seu tancament.

És important recalcar que l’actuació notarial es limita a constatar la notorietat de la identitat manifestada, sense que això impliqui un reconeixement oficial de l’estatus administratiu de l’estranger. L’acta notarial, per si sola, no atorga drets de residència ni garanteix la regularització migratòria, tot i que pot servir de suport en determinats procediments administratius.

La carta remesa al consolat ha d’incloure els següents elements essencials:

• Sol·licitud d’expedició de documentació: Es dirigirà a l’autoritat consular del país d’origen del sol·licitant, sol·licitant expressament l’expedició d’un passaport a favor seu. Aquesta sol·licitud ha de contenir les dades personals de l’interessat i qualsevol referència que permeti identificar la seva identitat i el seu vincle amb aquest país. És recomanable fonamentar la petició en la normativa aplicable i en el dret del sol·licitant a obtenir aquest document.
• Petició de remissió de la resposta al Notari: Es requerirà a l’autoritat consular que la resposta a la petició anterior sigui remesa directament al Notari que hagi enviat la carta. Aquest procediment garanteix una comunicació formal i fefaent, evitant dilacions i permetent que el Notari deixi constància de la resposta rebuda o, si escau, de la manca de contestació en el termini establert.

La carta haurà de ser signada pel sol·licitant i la signatura haurà de ser legitimada pel Notari, ja sigui per haver estat posada en la seva presència o per haver estat reconeguda expressament per l’interessat en cas d’haver estat signada amb anterioritat.

L'acta notarial per a estrangers indocumentats pot utilitzar-se en procediments administratius o judicials on sigui necessari acreditar la identitat de l'interessat i la sol·licitud d'expedició de documents d'identitat davant el seu consolat. Aquesta documentació és un requisit clau per acollir-se al que s'estableix a l'article 210 del Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre, permetent a l'autoritat espanyola avaluar la possibilitat d'emetre documentació en benefici del migrant.

Un aspecte fonamental d'aquest instrument notarial és la seguretat jurídica que ofereix. En situacions on la identitat d'una persona pugui ser qüestionada per la manca de documentació oficial, comptar amb un acta de notorietat pot facilitar l'obtenció d'altres documents i reduir la vulnerabilitat de qui es troba en situació administrativa irregular.

L’acta notarial no serà necessària per obtenir documentació expedida per l’autoritat espanyola en els següents casos:

• Residència temporal: Sempre que el sol·licitant al·legui raons greus que impedeixin la seva compareixença al consolat, a aquests efectes podrà recollir-se l’informe de l’Oficina d’Asil i Refugi, segons el disposat en el primer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 210.
• Menors estrangers no acompanyats: Segons el regulat en els articles 172 a 174 del Reglament, en aquests casos haurà de presentar-se l’informe de l’entitat pública que ostenti la tutela o mesura de protecció del menor.

Tot i que l’acta notarial per acreditar immigrants sense papers és una eina valuosa en molts supòsits, és fonamental comprendre’n les limitacions. En primer lloc, no substitueix els documents d’identitat oficials, com el passaport o la targeta de residència. La seva funció és merament declarativa i la seva eficàcia dependrà del procediment en què s’utilitzi.

A més, el Notari ha d’actuar amb extrema prudència, verificant la coherència de les dades aportades i evitant l’expedició d’actes que puguin donar lloc a fraus o suplantacions d’identitat. Cada cas serà avaluat individualment, i el Notari podrà denegar l’autorització de l’acta si considera que no existeixen proves suficients per acreditar la notorietat de la identitat al·legada.

Les actes notarials per a estrangers indocumentats constitueixen una eina jurídica de gran rellevància en determinats casos, però el seu abast és limitat. La recent reforma normativa manté la regulació preexistent sota el nou article 210 del Reglament d’Estrangeria de 2024, que entrarà en vigor el 20 de maig de 2025, garantint la continuïtat d’aquest mecanisme anteriorment regulat per l’article 211 del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril.

Atès que aquestes actes per acreditar immigrants indocumentats poden exercir un paper clau en procediments administratius i judicials, es recomana que els interessats consultin amb un Notari especialitzat en dret d’estrangeria. D’aquesta manera, podran avaluar la idoneïtat del mecanisme en el seu cas particular i determinar els efectes jurídics que pot comportar en la seva situació específica.