Resolució Extrajudicial de Conflictes davant Notari

L’any 2025 comença amb una important novetat legislativa: la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener (BOE-A-2025-76), de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, l’objectiu principal del qual és modernitzar l’Administració de Justícia, incrementar la seva eficiència i agilitzar els procediments. No és cap secret que la congestió judicial, derivada del gran volum de feina que suporten els tribunals, ha estat un dels principals problemes a Espanya. Amb aquesta nova llei, el legislador busca reduir els litigis i fomentar la resolució extrajudicial de conflictes abans de recórrer als jutjats.

Aquesta norma introdueix dues grans reformes:

1. Reorganització de la Justícia a través de l’eliminació dels jutjats unipersonals i la creació de Tribunals d’Instància, un sistema en què tots els jutges d’un determinat àmbit territorial s’integren en un sol òrgan col·legiat, recolzant-se en serveis comuns.
2. Establiment d’un requisit de procedibilitat per a la interposició de demandes civils o mercantils, de manera que, abans d’acudir a la via judicial, les parts han de intentar una negociació extrajudicial a través dels anomenats mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC).

Amb això, la Llei Orgànica 1/2025 no només modifica altres normes prèvies, sinó que reforça el paper d’institucions com Notaris i Registradors, animant els ciutadans a recórrer a mitjans alternatius que permetin resoldre controvèrsies de manera més àgil i eficaç. Per aquest motiu, a partir d’ara, la resolució extrajudicial de conflictes davant Notari serà possible.

Una de les principals novetats d'aquesta llei, des del punt de vista del procediment judicial i la intervenció de Notaris i Registradors, és la denominada resolució extrajudicial de conflictes, instrumentada a través dels mitjans adequats de solució de controvèrsies o MASC, també coneguts com a ADR (Alternative Dispute Resolution).

Segons l'article 2 de la L.O. 1/2025, els MASC es defineixen com a "qualsevol tipus d'activitat negociadora, reconeguda en aquesta o altres lleis, estatals o autonòmiques, a la qual les parts d'un conflicte acudeixen de bona fe amb l'objecte de trobar una solució extrajudicial al mateix, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d'una tercera persona neutral".

Fins ara, mecanismes com la mediació o la conciliació eren voluntaris. Tanmateix, amb la nova llei, aquesta voluntarietat desapareix, configurant els MASC com un requisit imprescindible per a la interposició de la demanda. Qui pretengui demandar una altra part haurà de acreditar que ha intentat prèviament negociar o conciliar el conflicte per alguna de les vies que la norma contempla, per exemple, buscant solució extrajudicial davant Notari o Registrador.

A més, la Llei 1/2025 introdueix un apartat 4.º a l'article 264 de la LEC, relatiu als documents que han d’acompanyar la demanda o la seva contestació. Aquest precepte ara inclou “el document que acrediti haver intentat l’activitat negociadora prèvia a la via judicial quan la llei exigeixi aquest intent com a requisit de procedibilitat, o declaració responsable de la part sobre la impossibilitat de dur a terme l’activitat negociadora prèvia a la via judicial per desconèixer el domicili de la part demandada o el mitjà pel qual pot ser requerit”.

De tot l’anterior se’n desprèn que, per a interposar la demanda, serà necessari haver intentat resoldre el conflicte a través d’un MASC, o bé, en cas que ni tan sols sigui possible aquest intent (per no poder contactar amb l’altra part, per exemple), acompanyar la demanda amb la declaració responsable corresponent. Així mateix, la demanda haurà de presentar-se en el termini d’un any des que va finalitzar el procés negociador o des que es va rebre la sol·licitud de negociació per part contrària sense iniciar aquest procés.

Òbviament, si mitjançant el MASC es resol la controvèrsia, no serà necessari interposar la demanda, evitant així l’obertura d’un procediment judicial i contribuint a descongestionar els tribunals.

Els MASC previstos en la Llei no són una llista tancada, ja que, conforme a l'article 5, es consideren vàlids tots aquells que s'ajustin a la definició de l'article 2. No obstant això, menciona expressament els següents:

• La mediació
• La conciliació
• L'opinió neutral d'una persona experta independent
• L'oferta vinculant confidencial
• Qualsevol altre tipus d'activitat negociadora, reconeguda en aquesta o altres lleis, estatals o autonòmiques, que compleixi el disposat a les seccions 1.ª i 2.ª

L'àmbit d'aplicació d'aquests mitjans de resolució de conflictes es limita als camps civil i mercantil, incloent els conflictes transfronterers. Tanmateix, en matèria civil, queden excloses expressament, entre altres, les següents qüestions:

• La tutela judicial civil de drets fonamentals
• L'adopció de les mesures previstes a l'article 158 del Codi Civil
• L'adopció de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat
• La filiació, paternitat i maternitat
• La tutela sumària de la tinença o possessió d'una cosa o dret
• La pretensió de demolició o enderrament d'obres en estat de ruïna que amenaçin causar danys
• L'ingrés de menors amb problemes de conducta en centres de protecció específics o la restitució de menors en supòsits de subtracció internacional

Així mateix, queden exclosos els conflictes de naturalesa penal, laboral o concursal, així com aquells en què alguna de les parts sigui una entitat pertanyent al sector públic (a l'espera de futura regulació específica per a l'Administració).

La Llei Orgànica 1/2025 reconeix un major protagonisme a Registradors i Notaris per a la resolució de conflictes extrajudicials. La intervenció notarial en la resolució de conflictes ve determinada especialment a través de tres mitjans d’intervenció:

En l’àmbit de la resolució de conflictes, quan les parts aconsegueixen una solució per a la seva controvèrsia, la figura del Notari adquireix especial rellevància. Els acords que s’adoptin podran elevar-se a escriptura pública, sempre que el Notari verifiqui que compleixen amb els requisits previstos a la llei i que el seu contingut s’adequa a Dret. En cas contrari, el Notari podrà negar-se a elevar a públic el mencionat acord.

Aquesta elevació a escriptura pública atorga a l’acord força executiva, per al cas que alguna de les parts no compleixi amb el que li correspongui. A més que expliquem més avall, l’elevació dels acords a escriptura pública té beneficis fiscals a l’IRPF.

Aquesta elevació a escriptura pública, regulada a l’article 12, s’atorgarà per les parts interessades sense necessitat de la presència del tercer neutral que hagi intervingut en el MASC. Així mateix, les parts podran compel·lir-se mútuament a l’elevació a públic; tanmateix, si alguna d’elles es negués, la part sol·licitant podrà atorgar-la unilateralment, formalitzant així l’acord amb validesa i eficàcia jurídica.

Aquest instrument permet que les parts compareguin davant d’un Notari, funcionari públic expert en Dret privat, per intentar una solució amistosa. En aquest cas, subjecte al previst i regulat per la Llei del Notariat, concretament als articles 81 a 83. Algunes avantatges de la conciliació notarial són:

• El Notari pot proposar vies d’acord basades en el seu coneixement jurídic.
• En cas d’acord, aquest s’elevaria a escriptura pública, dotada de eficàcia executiva.
• Demostra la seriositat de la reclamació i pot incidir, més endavant, en qüestions de costes si finalment es judicialitza el cas i l’acord proposat resulta semblant al fixat en la sentència.

La conciliació privada, regulada a l'article 15 de la Llei 1/2025, es presenta com una de les novetats més destacades de la reforma, en permetre que qualsevol persona física o jurídica amb coneixements en la matèria (per exemple, advocats, procuradors, graduats socials, economistes, notaris o registradors inscrits als seus col·legis professionals), així com mediadors o institucions de mediació homologades, puguin exercir tasques de conciliació al marge de la funció conciliadora pública.

Els seus punts clau són:

• La imparcialitat, la confidencialitat i el secret professional del conciliador.
• La possibilitat que l'encàrrec es realitzi de forma unilateral o de mutu acord.
• La necessitat d'indicar amb claredat l'objecte de la conciliació i les dades de contacte de l'altra part (telèfon, correu electrònic, etc.), incloent el mitjà disponible per a trobades virtuals si escau.
• L'acceptació expressa per part del conciliador, qui assumirà les seves funcions amb lleialtat, objectivitat, neutralitat i imparcialitat, quedant subjecte a les responsabilitats que procedeixin.

Pel que fa a notaris i registradors, aquesta conciliació privada amplia el seu camp d'intervenció més enllà de la funció pública regulada per la Legislació Hipotecària (LH) o la Llei del Notariat (LN), en no quedar subjecta a les habituals limitacions competencials o matèries concretes. D'aquesta manera, el paper del Notari en la resolució extrajudicial de conflictes abasta un nombre més gran de supòsits que puguin plantejar-se.

Des del punt de vista registral, es modifica l'article 103 bis de la Llei Hipotecària per reconèixer eficàcia executiva a les certificacions expedides pel Registrador després de la celebració de l'acte de conciliació. Així mateix, conforme al previst en el títol IV bis de la Llei Hipotecària, també es podrà dur a terme aquesta conciliació davant del Registrador.

Convé assenyalar que es podrà sol·licitar la inscripció preventiva de la sol·licitud de mediació d'un MASC, la qual cosa suposa una important novetat quan es tracti de béns o acords susceptibles d'inscripció en el Registre de la Propietat, en el Registre Mercantil o en el Registre de Béns Mobles.

Finalment, conforme al previst en l'article 8 de la Llei 1/2025, els MASC poden dur-se a terme mitjançant videoconferència a la notaria online, sempre que es garanteixi la identitat dels intervinents. Es preveu que, preferentment, s'utilitzi aquest mitjà quan la reclamació de quantitat no superi els 600 €, la qual cosa guarda perfecta relació amb la possibilitat d'atorgar escriptures telemàtiques segons la Llei 11/2023, de 8 de maig. D'aquesta manera, podria estendre's l'escriptura pública de conciliació o la seva elevació per videoconferència a través del portal notarial.

En la resolució de conflicte l’important no és només assolir un acord o reparar els danys causats o la responsabilitat civil, sinó també adequar la tributació de les indemnitzacions obtingudes. La Llei Orgànica 1/2025 no ha estat aliena a aquest aspecte, i ha modificat la Llei 35/2006, de 28 de novembre, concretament el seu article 7, declarant exemptes les rendes obtingudes “quan derivin d’un acord de mediació o de qualsevol altre mitjà adequat de solució de controvèrsies legalment establert, sempre que en l’obtenció de l’acord per aquest mitjà hi hagi intervingut un tercer neutral i l’acord s’hagi elevat a escriptura pública”.

Abans de concloure aquest article, ens agradaria assenyalar dues modificacions introduïdes per la Llei, a part de la solució de conflictes extrajudicials en notaria anteriorment esmentada.

Es modifica la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil (BOE-A-2000-323) en matèria d'execució i subhasta de l'habitatge habitual. Amb la nova regulació, no s'adjudicarà l'habitatge per sota del 70 % del seu valor de subhasta, llevat que l'adjudicació es realitzi per la quantitat deguda a l'executant en tots els seus conceptes. En aquest supòsit, no podrà aprovar-se el remat de l'habitatge per menys del 60 % d'aquest valor.

En matèria de propietat horitzontal, es modifica l'article 7 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol (BOE-A-1960-10906), afegint un tercer paràgraf en relació amb els pisos turístics, per a la implantació dels quals serà necessària la aprovació expressa per part de la comunitat de propietaris.

Segons la disposició final trentena vuitena, la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és a dir, el dia 3 d’abril de 2025. No obstant això, existeix una sèrie de reformes que entraran en vigor en el termini ordinari de 20 dies des de la seva publicació, entre elles el Títol I, que regula la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l’estructura i competència dels diferents tribunals.

En conseqüència, els procediments que es veuran afectats seran aquells que, conforme a la disposició transitòria novena, s’iniciïn a partir de la data de la seva entrada en vigor, amb dues excepcions:

1. La reforma podrà aplicar-se i sotmetre’s a qualsevol mitjà de solució de controvèrsies en procediments iniciats amb anterioritat, sempre que les parts així ho acordin; en tals supòsits, resultarà de immediata aplicació l’article 19.5.
2. Serà aplicable als judicis verbals en tràmit que no hagin celebrat vista a l’entrada en vigor de la llei, podent acollir-se a les modificacions introduïdes en els apartats 3 i 4 de l’article 2010 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

En definitiva, la Llei Orgànica 1/2025 marca un punt d’inflexió en el panorama de la Justícia espanyola. En combinar la reorganització dels jutjats amb l’obligatorietat d’acudir a mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), el legislador busca descongestionar els tribunals i oferir vies més ràpides i eficaces per a la resolució de conflictes.

Els Notaris i Registradors adquireixen un protagonisme especial, tant en la conciliació com en l’elevació a escriptura pública dels acords, reforçant les garanties per a les parts i fomentant la seguretat jurídica. A més, l’entrada en vigor escalonada i les modificacions introduïdes en normes com la Llei d’Emjudiciament Civil o la Llei de Propietat Horitzontal donen mostra de l’ampli abast d’aquesta reforma, que aspira a modernitzar i agilitzar el funcionament de l’Administració de Justícia en benefici de tots els ciutadans.