El paper del Notari en Dret Marítim

És per això, que avui us portem gràcies a una consulta que ens va fer un client, la intervenció del Notari en els expedients de Dret Marítim, en especial, el relacionat amb el “Dipòsit i venda de mercaderies i equipatges en el transport marítim”.

Després de la promulgació i entrada en vigor de la Llei 14/2014 de 24 de juliol “de Navegació Marítima”, s'introdueix la possibilitat que el Notari intervingui en diversos expedients en matèria de Dret Marítim, considerats tradicionalment de jurisdicció voluntària i que inicialment només estaven encomanats als jutges. Posteriorment a aquesta, es promulga la Llei de Jurisdicció voluntària, la Llei 15/2015, de 2 de juliol, que ve a desenvolupar en major grau tot allò relacionat amb els expedients en matèria de jurisdicció voluntària i que és aplicable a aquest expedient en una part de la seva tramitació.

Malgrat la poca regulació d’aquest expedient a la Llei, cal tenir en compte el següent:

En consonància amb el regulat a l’article 512 de la Llei de Navegació marítima, aquest expedient és possible tramitar-lo quan: “el destinatari no aboní el flet, el passatge o les despeses connexes al seu transport o no es presenti per retirar els efectes porteats, així com quan el transport no pugui concloure a causa d’una circumstància fortuïta sobrevinguda durant el viatge, que fés impossible, il·legal o prohibida la seva continuació” i que del propi contracte de fletament es pugui interpretar la procedència de l’expedient segons la llei aplicable al mateix.

Tenint en compte l’anterior, per a la tramitació d’aquest expedient han de donar-se una sèrie de requisits perquè el Notari pugui acceptar el requeriment, ells són:

1. Que la llei aplicable al contracte de fletament faculti el portador a instar aquest expedient o procediment.
2. Que el destinatari no hagi abonat el fret, el passatge o les despeses connexes o que no es presenti a retirar-los.
3. O, quan el transport no pugui concloure’s per una circumstància fortuïta sobrevinguda.

Aquests requisits hauran d’acreditar-se al Notari de manera documental, si no és així, no s’acceptarà el requeriment.

La part legitimada per requerir al Notari ser el portador efectiu o el portador contractual però també podria sol·licitar-ho el transitari o el seu agent.

Ara bé, pel que fa a la competència territorial, la Llei no limita en cap cas aquesta, per la qual cosa en principi podria ser competent qualsevol Notari però considerem que per lògica jurídica, proximitat i a més per la impossibilitat que un Notari de fora de la ciutat de Barcelona no pugui traslladar-se a aquesta, hauria de ser competent un Notari en Dret Marítim a Barcelona ciutat, tenint en compte que en la gran majoria dels casos, les mercaderies estaran dipositades al Port de Barcelona.

Entre la documentació a aportar i segons el disposat per l’article 513 de la Llei, serà la següent:

1. Còpia del coneixement d’embarcament, contracte de transport o títol de viatge.
2. La identitat del destinatari que haurà de requerir.
3. Les factures pendents d’abonar, ja sigui per concepte de flet, passatge i altres despeses a reclamar.
4. La descripció de tots els béns (haver d’estar correctament identificats) i el valor dels mateixos.

Un cop presentada tota la documentació al Notari en Dret Marítim i es requereixi al mateix per part legitimada, el fedatari haurà immediatament de requerir el pagament al destinatari en consonància amb el que estableix l’article 514 de la Llei, tenint aquest últim un termini improrrogable de 48 hores des de la notificació per prestar garantia suficient.

En cas que no es paralitzi el procediment perquè no passi el que s'ha comentat anteriorment, segueix el seu curs, ordenant el Notari la taxació de la mercaderia per perit taxador competent i al seu torn el dipòsit de la mercaderia, per regla general serà dins del mateix port per raons duaneres.

Així mateix, serà competència del Notari en Dret Marítim assenyalar la venda de la mercaderia, ja sigui per persona o entitat especialitzada a aquests efectes o directament en pública subhasta, ja que la Llei no regula el procediment de venda i deixa a arbitrari del Notari, decidir sobre aquesta qüestió, per la qual cosa el Notari haurà de prestar totes les cauteles i garantir que la venda es realitzi amb totes les garanties requerides, per a això haurà de tenir en compte principalment el que estableix la Llei del Notariat i el seu Reglament Notarial així com la Llei de Jurisdicció Voluntària pel que fa a la subhasta.

A l’hora de la facturació i liquidació, caldrà tenir en compte els tres conceptes que comporta la tramitació d’aquest expedient, és a dir, l’Acta de requeriment i notificació, l’Acta de dipòsit i l’Acta de Subhasta, així com tots els documents adjunts a la matriu i les consultes al Registre Mercantil si escau. Per tant, fent una estimació, tota la tramitació de l’expedient ha d’estar entre 800 euros i 1000 euros aproximadament.