Què són les Donacions Col·lacionables a l’Herència?

Les formes més comunes en la transmissió de patrimoni són fer un testament (després de la mort del causant) i fer una donació notarial (transmissió en vida). En el moment de gestionar una herència després de la defunció de la persona, existeix l'obligació dels hereus forçosos d'aportar el valor dels béns que han rebut com a donacions per part del causant per igualar l'herència entre els hereus.

Per tant, les donacions col·lacionables a l'herència fan referència a aquells béns rebuts en vida i que han de ser considerats en el repartiment de l'herència.

La col·lació consisteix en què l'hereu que també és legitimari i ha rebut una donació en vida (com passa en el cas que heretin diversos fills del seu pare i un d'ells va rebre en vida una donació del pare i els altres no) en el repartiment de l'herència haurà de rebre de menys el que ja va rebre per donació en vida.

Per exemple, el Manel rep una donació de cotxe per part del seu pare valorada en 40.000€. En morir el seu pare deixa la seva casa en herència amb un valor de 250.000€. El Manel haurà de col·lacionar la seva donació, sumant-la al total de l’herència i restant la seva part perquè el seu altre germà rebi una herència equitativa. Sense col·lació hereditària, el Manel rebria 125.000€, però la distribució de col·lació hereditària implica restar el valor del vehicle que li va entregar prèviament.

En aquest aspecte, les donacions no col·lacionables no es redueixen de l’herència, llevat que afectin la legítima, en aquest cas es reduirien per inoficioses, però aquest és un cas diferent de la col·lació.

Són col·lacionables donacions fetes pel difunt de l’herència a qui són els seus hereus forçosos. Per tant, seran col·lacionables les donacions a hereus forçosos de qualsevol tipus, com diners, propietats immobles, vehicles, obres d’art, accions o participacions en empreses, joies o altres objectes de valor.

Com a regla general les donacions són col·lacionables, llevat que en l’escriptura de donació en vida o en el testament s’hagi establert el contrari per la persona que va fer la donació. Per tant, la regla general en les donacions a fills és que les donacions són col·lacionables llevat que qui va fer la donació hagués establert una altra cosa.

No són col·lacionables les següents despeses:

• Despeses d'aliments, educació, curació de malalties, despeses ordinàries i regals de costum.
• Despeses per cobrir necessitats de fills o nets amb discapacitat.
• Despeses per donar als fills una carrera professional o artística.
• Regals de casament, consistents en joies, vestits o equips, llevat que superin en més d'una desena part de la quantitat disponible en testament.

Són els hereus forçosos qui han de reclamar la col·lació. Els hereus forçosos són els fills i nets en l’herència d’un pare o avi i els pares en l’herència d’un fill.

No existeix un termini per a donacions col·lacionables a l’herència. Tanmateix, un sector doctrinal entén que la prescripció de col·lació hereditària es produeix als 4 anys a comptar des de la data de defunció del donant.

Com hem comentat, les donacions col·lacionables a l’herència impliquen la distribució equitativa del patrimoni. En el cas d’una donació inoficiosa es produeix quan la donació en vida supera la disposició patrimonial que permet la llei i vulnera els drets de la resta d’hereus forçosos en veure’s perjudicada la seva legítima. I per això, cal reduir aquestes donacions.

Estan regulades a partir de l'article 1035 del Codi Civil i fins a l'article 1050 del Codi Civil.