Drets i Bonificacions Fiscals de la convivència d'Ajuda Mútua
Després de tractar en un article anterior sobre aquesta nova unitat de convivència afavorida pel tràmit d’ajuda mútua, en aquest article volem donar a conèixer quins són i com sol·licitar els drets i bonificacions fiscals d’ajuda mútua que es poden obtenir.
Si encara no has llegit aquest article relacionat, el pots trobar en l'enllaç següent:
Quins drets s'obtenen amb la convivència d'Ajuda Mútua?
Una de les conseqüències jurídiques més rellevants derivades de la relació de convivència per ajuda mútua a Catalunya és la possibilitat que, després de la defunció d’un dels convivents, els altres puguin sol·licitar una pensió alimentària periòdica, sempre que es compleixin certs requisits legals i condicions de necessitat.
Aquest dret, que constitueix una de les avantatges d’ajuda mútua en convivència, està regulat a l’article 240-7 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), i es configura com una mesura de protecció social i econòmica, destinada a garantir la subsistència dels convivents que depenien econòmicament del difunt.
Qui pot sol·licitar la pensió alimentària per ajuda mútua?
Podrà accedir a aquesta prestació alimentària qualsevol convivint que:
- Hagi estat mantenit econòmicament pel convivint mort.
- Es trobi en situació de necessitat després de la seva mort.
- No disposi de mitjans suficients per al seu sosteniment.
La sol·licitud s’adreça als hereus del convivint mort i podrà estendre’s per un termini màxim de tres anys, comptats des de la data de la mort.
Quins requisits legals existeixen per sol·licitar la pensió alimentària per ajuda mútua?
Perquè es concedeixi la pensió, han de concórrer tots els següents requisits:Perquè es concedeixi la pensió, han de concórrer tots els següents requisits:
Condicions personals i de convivència
- Haver conviscut amb el difunt durant almenys un any continuat abans de la defunció.
- Estar en situació econòmica de necessitat real i acreditable.
- No haver renunciat expressament al dret a pensió mitjançant un pacte assistencial previ entre convivents.
- No haver contret matrimoni ni iniciat una nova relació estable de parella.
- No estar rebent aliments d’una altra persona legalment obligada a prestar-los (com familiars en línia recta).
Aquests requisits busquen assegurar que el dret a pensió respon a un veritable vincle de dependència i necessitat, i no a una convivència merament formal.
Límits econòmics de la pensió alimentària per ajuda mútua
El Codi Civil de Catalunya estableix límits patrimonials per salvaguardar els interessos dels hereus, especialment quan aquests es troben en situacions d’especial protecció:
- Si els hereus del causant són familiars directes (per exemple, fills majors d’edat o col·laterals): la pensió podrà assolir fins a un màxim del 50 % del cabal hereditari.
- Si els hereus són menors d’edat o persones amb discapacitat, el límit es redueix al 20 % del cabal hereditari.
Aquestes restriccions garanteixen un equilibri entre la protecció del convivient necessitat i la legítima dels hereus, especialment els més vulnerables.
Coneix més sobre la legítima aquí:
Quines són les bonificacions de la convivència d'ajuda mútua?
Règim fiscal de la Relació de convivència d'ajuda mútua: beneficis en l'Impost sobre Successions
Un dels més grans incentius per formalitzar una relació convivencial d’ajuda mútua a Catalunya és el tractament fiscal altament favorable que aquesta figura ha rebut en els últims anys. Des de març de 2024, i en virtut de l’article 631-34 del Llibre VI del Codi Tributari de Catalunya, els convivents d’ajuda mútua són considerats, a efectes de l’Impost sobre Successions, com a pertanyents al Grup II, és a dir, el mateix que els fills, nets i altres descendents directes.
Equiparació fiscal a descendents: avantatges clau
Aquest nou encaix tributari suposa un canvi significatiu en la càrrega fiscal aplicable a les herències rebudes pel convivient supervivent, permetent-li accedir a una sèrie de reduccions fiscals molt beneficioses:
- Reducció de 50.000 euros en la base imposable de l'Impost sobre Successions, pel simple fet d'existir una relació convivencial formalment reconeguda.
- Reducció addicional de 275.000 euros si la persona difunta tenia més de 75 anys en el moment de la defunció.
- Reducció de fins al 95 % del valor de l'habitatge habitual, sempre que el convivient hagués residit en ell i es compleixin els requisits previstos per la normativa autonòmica.
Aquestes avantatges equiparen en la pràctica el convivient amb un fill o descendent directe, cosa que suposa un salt qualitatiu en la protecció jurídica i econòmica de qui opta per aquesta forma de convivència.
Requisits legals per a la bonificació d’impostos en ajuda mútua
Per beneficiar-se d’aquestes importants avantatges tributàries, s’han de complir certes condicions formals i materials, entre les quals destaquen:
a) Requisits de formalització
- Haver atorgat una escriptura pública notarial que acrediti l’existència de la relació convivencial amb almenys dos anys d’antelació a la defunció del convivient.
- En cas contrari, acreditar aquesta relació mitjançant una acta de notorietat, sempre que es pugui demostrar la convivència efectiva i continuada durant el mateix termini mínim.
b) Requisits personals
- Cap dels convivents no ha d’haver estat casat ni haver format una parella estable amb una altra persona durant el període de convivència que es pretén fer valer a efectes fiscals.
Aquests requisits busquen assegurar l’autenticitat de la relació convivencial, evitant fraus i garantint que els beneficis fiscals es reservin a situacions reals d’ajuda mútua i convivència estable.
Punt fiscal clau en la convivència d’ajuda mútua: assimilació al grup II
Des d’un punt de vista tècnic-tributari, aquest règim implica que el convivint supervivent s’assimila jurídicament a un fill o descendent, accedint a tipus impositius més baixos i més grans reduccions en la base imposable. En conseqüència, formalitzar la relació mitjançant escriptura pública no només atorga seguretat jurídica, sinó que també permet una planificació fiscal molt més eficient en cas de defunció.
Conclusió: una figura jurídica adaptada a la realitat social i fiscal actual
La relació convivencial d’ajuda mútua es configura com una figura moderna, d’acord amb l’evolució de les estructures socials, especialment rellevant en contextos d’envelliment poblacional, vincles d’amistat duradora i suport familiar col·lateral.
El seu reconeixement legal a Catalunya proporciona una alternativa sòlida a matrimoni i la formalització de parella estable, permetent a qui conviuen sota aquesta fórmula accedir a:
- Un marc jurídic segur, especialment si es formalitza mitjançant escriptura pública notarial.
- Protecció econòmica i habitacional en cas d’extinció o defunció d’un convivint.
- Avantatges fiscals substancials en matèria de successions, equiparables a les dels fills.
En definitiva, aquesta figura representa una eina jurídica eficaç i adaptativa que ofereix solucions concretes per a models de convivència que, tot i estar allunyats del paradigma tradicional, mereixen reconeixement, protecció i seguretat.
JLA Notaris, Notaria per formalitzar una convivència d'ajuda mútua
A JLA Notarios, notaria a Barcelona especialitzada en serveis notarials familiars com ajuda mútua, entenem la importància d’oferir solucions legals que s’adaptin a la realitat personal de cada client. Per això, posem a la teva disposició la nostra experiència en dret civil català i planificació patrimonial per ajudar-te a formalitzar la convivència per ajuda mútua i assessorar-te en els seus pactes assistencials, amb totes les garanties jurídiques i fiscals.
Contacta’ns mitjançant el nostre formulari de contacte, enviant un correu electrònic a bcn@jlanotarios.com o escrivint-nos per WhatsApp al telèfon 607 50 01 71.
