L'estri domèstic en l'herència: concepte, valor fiscal i repartiment
L'estri domèstic forma part de l'herència, però la seva valoració i tractament fiscal generen freqüents dubtes. En aquest article, des de JLA Notarios, analitzem quins béns l'integren, com es calcula el seu valor i quins efectes té en l'herència segons el Codi Civil i la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Dins d’una herència no només s’inclouen els béns immobles, comptes bancaris o accions del causant. També formen part d’ella els béns d’ús quotidià que integren el estri domèstic, un concepte tan habitual en la pràctica successòria com discutit en l’àmbit fiscal.
En aquest article, com a Notaris a Barcelona, analitzem amb rigor i llenguatge clar què s’entén per estri domèstic, com es valora a efectes de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), quins criteris ha fixat el Tribunal Suprem i com es reparteix entre els hereus, aportant una visió pràctica i jurídica que eviti errors freqüents en la tramitació d’herències.
Què és l'estri domèstic segons el Codi Civil?
Definició i béns que l'integren
El estri domèstic comprèn el conjunt de béns mobles que serveixen a l’ús o adorn de l’habitatge habitual del matrimoni o de la família: robes, mobles, utensilis i estris domèstics. La seva finalitat és atendre les necessitats ordinàries de la llar i l’ús personal dels convivents.
No formen part de l’estri els béns de caràcter extraordinari, artístic o de luxe, ni aquells amb valor històric, com joies, joieria, obres d’art o col·leccions.
El article 1321 del Codi Civil disposa expressament que “mort un dels cònjuges, les robes, el mobiliari i estris que constitueixin l’estri de l’habitatge habitual comú dels esposos es lliuraran al que sobrevisqui, sense computar-s’ho en el seu haver. No s’entendran compresos en l’estri les joies, objectes artístics, històrics i altres d’extraordinari valor.”
En aquest mateix sentit el Codi Civil de Catalunya, en el seu article 231-30 declara que “correspon al cònjuge supervivent, no separat legalment o de fet, la propietat de la roba, del mobiliari i dels utensilis que formen l’estri de l’habitatge conjugal. Aquests béns no es computen en el seu haver hereditari.
No són objecte del dret de predretacció les joies, els objectes artístics o històrics, ni els altres béns del cònjuge premort que tinguin un valor extraordinari en relació amb el nivell de vida del matrimoni i el patrimoni relicte. Tampoc no ho són els mobles de procedència familiar si el cònjuge premort n’ha disposat per actes d’última voluntat en favor d’altres persones.”
Naturalesa jurídica: privatiu o ganancial
L'estri domèstic pot tenir naturalesa privativa o ganancial, depenent del règim econòmic matrimonial. Si va ser adquirit durant el matrimoni i destinat a l'ús comú, tindrà caràcter ganancial; si procedeix de béns privatius d'un dels cònjuges o va ser utilitzat exclusivament per ell, mantindrà aquesta condició.
En la pràctica, encara que pugui tenir consideració ganancial o privativa, el més comú a Catalunya, la seva entrega al cònjuge vidu constitueix una atribució gratuïta, reconeguda expressament per la llei.
L'estri domèstic en l'herència: inclusió i repartiment
Forma part del cabal hereditari?
A efectes civils, l'estri domèstic forma part del cabal hereditari, tot i que l'article 1321 del Codi Civil i l'article 231-30 del Codi Civil de Catalunya estableixen una excepció a favor del cònjuge supèrtit.
Tanmateix, a efectes fiscals, la seva valoració no sempre es correspon amb la seva existència real, ja que l'article 34 Reglament de l'Impost sobre Successions atribueix un valor presumpte del 3 % del cabal hereditari, llevat prova en contrari.
Repartiment entre els hereus de l'estri domèstic i efectes pràctics
Quan no hi ha cònjuge supervivent, l'estri domèstic es distribueix entre els hereus en la proporció en què hagin estat instituts. Si existeixen legataris, aquests no participen del seu repartiment, llevat que també siguin hereus, en aquest cas ho faran en proporció al seu dret hereditari.
Valor fiscal de l'estri domèstic: com es calcula
El 3 % del cabal hereditari: regla general
El article 34 del Reial Decret 1629/1991, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Successions i Donacions, estableix:
“El valor de l’estri domèstic s’estimarà en el tres per cent de l’import del cabal relicte del causant, llevat que els interessats acreditin fefaentment un valor superior o inferior.”
En conseqüència, l’Administració presumeix que l’estri domèstic val el 3 % del total dels béns del difunt, inclosos llegats, llevat que es demostri el contrari.
Matitzacions fetes per la Jurisprudència sobre el 3 %
STS 499/2020, de 19 de maig
El Tribunal Suprem va inaugurar un criteri més ajustat a la realitat amb la Sentència 499/2020, de 19 de maig, en afirmar que no procedeix aplicar el 3 % sobre la totalitat del cabal relicte, sinó únicament sobre els béns que, per la seva naturalesa, valor i funció, puguin destinar-se a l’ús personal o domèstic del causant.
En conseqüència, no s’inclouen en la base del 3 % els diners, títols valors, actius financers o béns incorporals, ja que no guarden relació amb l’ús personal.
STS 217/2022, de 22 de febrer
La Sentència del Tribunal Suprem 217/2022, de 22 de febrer, va consolidar aquesta doctrina i va reiterar que el concepte de moblament domèstic no pot estendre's de forma automàtica a un percentatge sobre la totalitat dels béns del causant.
El moblament ha de comprendre únicament béns mobles afectes al servei de l'habitatge familiar o a l'ús personal del causant, i l'aplicació del 3 % només és vàlida si es demostra que aquests béns existeixen realment.
STS 36/2023, de 17 de gener
Posteriorment, la Sentència del Tribunal Suprem 36/2023, de 17 de gener, va precisar tres aspectes de rellevància pràctica:
- El valor dels béns que s’entreguen al cònjuge supèrtit en concepte d’estri domèstic pot minorar-se conforme a l’article 34 del Reglament, i el contribuent pot acreditar que el valor de l’habitatge habitual és superior al cadastral, en aquest cas preval el major.
- El contribuent queda dispensat d’aportar prova addicional quan es sotmet a valors fixats per la pròpia Administració, conforme a l’article 134.1 de la Llei General Tributària.
- La Administració no pot contradir els valors oficials publicats o acceptats en els seus propis models de declaració, ja que fer-ho vulneraria els principis de bona fe i bona administració.
Com provar un valor diferent del 3 %
La jurisprudència admet qualsevol mitjà de prova vàlid en Dret per acreditar que l'estri té un valor diferent del 3 %. Entre ells:
- Inventaris notarials detallats.
- Valoracions pericials dels béns mobles.
- Fotografies i descripcions del contingut real de l'habitatge.
Quan els béns són escassos, antics o de nul valor econòmic, es pot demostrar que l'estri domèstic no té un valor apreciable, excloent així la seva tributació.
Errors freqüents en la declaració de l'estri domèstic
En la pràctica, es cometen errors habituals que poden generar liquidacions indegudes:
- Aplicar el 3 % sobre la totalitat del cabal, incloent comptes bancaris, accions o immobles.
- No descomptar el valor de l'estri entregat al cònjuge vidu, que ha de minorar la base imposable de l'ISD.
- No aportar cap prova sobre la inexistència o escàs valor de l'estri, assumint sense més la presumpció del 3 %.
- Aplicar el 3% a tots els immobles, inclosos els subjectes a activitat econòmica (pisos llogats, naus industrials, terrenys)
Un assessorament notarial o fiscal adequat permet evitar aquestes incidències i ajustar correctament la valoració.
Conseqüències fiscals i repartiment del dot en la pràctica notarial
Reducció del valor de l’estri lliurat al cònjuge supervivent
El propi article 34 del Reglament de l'ISD estableix que el valor de l'estri calculat es minorarà en el dels béns que s'han d'entregar al cònjuge supervivent conforme a l'article 1321 del Codi Civil i l'article 231-30 del Codi Civil de Catalunya.
Com a regla general, el valor d'aquests béns es fixa en el 3 % del valor cadastral de l'habitatge habitual, llevat que els interessats acreditin un superior. La STS 36/2023 confirma que, en cas de discrepància, ha de prevaler el valor real o de mercat acreditat.
Com es computa l'estrip en la liquidació de l'ISD
L'estri domèstic augmenta la base imposable de l'herència, però només per als hereus, no per als legataris. El seu import es distribueix proporcionalment entre ells segons la seva quota hereditària.
Per exemple:
- Si existeixen dos hereus instituts per parts iguals, el valor total de l'estri es reparteix al 50 %.
- Si a més hi ha un legatari d'un bé concret, aquest no suporta la càrrega fiscal de l'estri i el valor del mateix estri es distribueix entre els hereus per parts iguals.
Exemple pràctic de càlcul
Suposem un cabal hereditari valorat en 600.000 €.
- El 3 % del cabal seria 18.000 €, però després d’aplicar la doctrina del Tribunal Suprem i excloure diners, títols i béns no afectes a l’ús domèstic, el valor real podria reduir-se, per exemple, a 4.000 €.
- D’aquesta quantitat es dedueix l’estri atribuït al cònjuge vidu (3 % del valor de l’habitatge habitual).
- La resta es reparteix entre els hereus segons la seva quota, i només ells tributen per la seva part proporcional.
Aquest càlcul, correctament documentat i acreditat, pot suposar una diferència fiscal molt rellevant.
Conclusions
El estri domèstic és una figura tradicional del dret de família i successions, però amb importants implicacions fiscals que requereixen precisió jurídica.
A mode de síntesi:
- L’article 1321 del Codi Civil i l’article 231-30 del Codi Civil de Catalunya atribueix l’estri domèstic al cònjuge vidu sense computar-lo en el seu haver.
- L’article 34 del Reglament de l’ISD presumeix un valor del 3 % del cabal hereditari, llevat prova en contrari.
- La jurisprudència del Tribunal Suprem —STS 499/2020, STS 217/2022, STS 1160/2022 i STS 36/2023— ha acotat l’abast d’aquesta presumpció, limitant-la als béns mobles afectes a l’ús personal o domèstic del causant.
- L’estri només ha de ser abonat pels hereus, no pels legataris, i el seu valor es reparteix conforme a les quotes hereditàries.
- El cònjuge supervivent pot beneficiar-se d’una reducció addicional acreditant que el valor real de l’habitatge habitual supera el cadastral.
En definitiva, la correcta determinació de l’estri domèstic en l’herència exigeix combinar l’anàlisi civil i fiscal amb una documentació adequada.
A JLA Notarios, orientem els hereus perquè valorin de forma justa i segura aquest concepte, evitant controvèrsies i optimitzant el compliment tributari. Contacti amb la nostra notaria en herències a Barcelona per a això, presencialment a la nostra oficina, a través del nostre formulari de contacte o Whatsapp.
