Donant voltes a la plusvàlua municipal. Pensaments arran de la sentència del constitucional

El Tribunal Constitucional ha acordat la nul·litat de part de l’articulat del Text refós de la Llei de les Hisendes Locals, concretament els articles 107.1 paràgraf segon, 107.2 a) i 107.4, relatius al mètode de càlcul i la determinació de la base imposable de la plusvàlua municipal.

En primer lloc, s’ha especulat amb la possibilitat de la nul·litat o inconstitucionalitat d’aquest impost, però res més lluny de la realitat. El Tribunal Constitucional no ha declarat la inconstitucionalitat de l’impost en si, sinó dels mecanismes que utilitzaven els Ajuntaments per calcular l’import a pagar pel referit tribut, ja que l’Administració venia establint un valor dels terrenys durant el període del gravamen fiscal, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment, patint el contribuent l’obligació de realitzar el pagament d’un impost la quantia del qual no s’ajusta a la realitat socioeconòmica, ni tampoc al fet imposable que grava l’impost, afectant el principi de capacitat econòmica recollit a l’article 31 de la Constitució Espanyola.

No obstant això, en no ser declarat inconstitucional l’impost, sinó els mecanismes de càlcul de la plusvàlua, en la pràctica queda buit de contingut, almenys temporalment fins que el legislador procedeixi a la modificació de la forma de càlcul de la base imposable més acord amb la realitat d’increment de valor dels terrenys urbans i conforme als criteris del Constitucional.

Però, quines conseqüències pot tenir? Entenem que, mentre no es procedeixi a l’adaptació d’aquests preceptes no hi haurà tributació per part del ciutadà. Dictada la Sentència, queda buit de contingut els mètodes de càlcul i, per tant, no pot haver-hi exigibilitat de l’impost. No obstant això, considerem que des del punt de vista de les notaries la notificació als Ajuntaments haurà de seguir realitzant-se, havent d’incloure’s en l’escriptura per a la seva posterior presentació al Registre de la Propietat. No canviaria gaire el procediment, però sí, mentre duri aquest buit, beneficiarà la butxaca del contribuent. Ara bé, queda pendent la publicació de la Sentència i fins aleshores segueix plenament vigent, per la qual cosa caldrà dilatar les liquidacions de les compravendes, herències i altres negocis jurídics subjectes (dins del termini marcat per la llei) amb la finalitat de guanyar temps fins a la seva publicació. Creuem els dits.

I què succeeix si ja va pagar aquest impost? Segons sembla el Tribunal Constitucional no atribueix efectes retroactius a la Sentència, és a dir, que els contribuents que van pagar en el seu moment, no es veuran beneficiats per la Sentència i per tant el que s’ha pagat “bé pagat està”, llevat que tinguessin interposada la oportuna reclamació. Veurem si finalment fixen o no un termini de retroactivitat.

És positiu que el Constitucional hagi anul·lat tals preceptes que contradeien la realitat econòmica i social i que suposaven al contribuent el pagament d’unes quantitats per un fet imposable (l’increment del valor dels terrenys urbans en el moment de la transmissió) que moltes vegades no es produïa o, si s’incrementava, la quantia de l’increment era fixada de manera artificial i perjudicial per al ciutadà. No obstant això, cal certa crítica si finalment, com sembla, no fixen la retroactivitat dels seus efectes, impedint als ciutadans una reparació pels perjudicis causats i que el propi Constitucional reconeix. Dit això, és cert que la possibilitat de reclamació massiva de plusvàlues ja abonades pels ciutadans deixaria els ajuntaments i l’administració pública amb greus problemes financers. Però cal reconèixer que la plusvàlua, que quedaria suspesa pel que fa al pagament, era una de les poques vies d’ingrés que mantenien els petits Ajuntaments i que ara veuran temporalment minvats els seus recursos. Veurem en què queda això. Publicada la Sentència la pilota es trobarà a la teulada del legislador, qui haurà de buscar com resoldre la forma de càlcul, tornar als municipis la facultat d’obtenir recursos per desenvolupar les seves funcions sense abusar, amb càlculs ficticis i artificials, dels de sempre.

Esperem que aviat es publiqui la Sentència per poder analitzar-la de forma més detinguda, i no anar amb conjectures, i poder afegir unes quantes línies que aportin claredat a tots els que ens vulguin llegir. Estem a la seva plena disposició.