Reagrupació Familiar Comunitària per Família Extensa

Aquesta reagrupació s’empara en el marc legal de la Directiva 2004/38/CE del Parlament Europeu i del Consell, que regula el dret dels ciutadans de la UE i els seus familiars a circular i residir lliurement pel territori comunitari.

A Espanya, es transpone a través del Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer, que va ometre “família extensa”, per la qual cosa va generar interpretacions restrictives. Amb la publicació al setembre de 2020 de la Instrucció DGM 8/2020 de la Direcció General de Migracions, es va aclarir i ampliar el tractament dels “altres membres de la família”, abastant més familiars per a la reagrupació de família comunitària.

El primer requisit és tenir la nacionalitat espanyola o de qualsevol país membre de la UE. El segon, justificar la necessitat de l’agrupació. Per a això, hem de saber a qui podem agrupar.

Per a aquells que desitgen tramitar una reagrupació familiar comunitària per família extensa han de saber que, com a familiar, es considera aquella persona que:

• Parelles estables no registrades que demostrin una convivència real.
• Germans, nebots, oncles, avis, cosins o nets que convisquin amb el ciutadà comunitari o depenguin econòmicament d’ell al país d’origen.
• Ascendents i descendents i dependents per qüestions mèdiques o socials (malalties cròniques, discapacitats).
• Persones tutelades legalment o sota custòdia del ciutadà comunitari.
• Qualsevol familiar que visqués a càrrec del reagrupant o amb ell al país d’origen.

Per complir amb els requisits de reagrupació familiar comunitària, s’ha d’acreditar aquestes situacions.

A més, el ciutadà comunitari, ha de ser prou solvent per a la manutenció del seu familiar sense que recórrega a l’assistència espanyola. Així mateix, s’haurà de comptar amb una assegurança mèdica amb una cobertura similar al sistema sanitari espanyol.

Per tant, la rigidesa d’aquest tipus de reagrupació implica no poder portar companys de pis, familiars amb vincles que s’hagin deteriorat o llunyans, ni família política ni parelles ocasionals.

Els ciutadans comunitaris que siguin residents a Espanya legalment, són els que han d'iniciar el procediment a l'Oficina d'Estrangeria. Però, primerament, necessiten tramitar una acta de reagrupació familiar en règim comunitari que notifiqui el desig d'iniciar aquest procés.

Per evitar fraus legals, la reagrupació familiar de comunitari a Espanya, requereix d’una càrrega probatòria que inclogui documents com:

• Transferències de diners o girs.
• Pagaments de factures i despeses de qui es desitja reagrupar.
• Informes mèdics que acreditin problemes mèdics o socials.
• Proves de dependència econòmica.
• Pagament d’estudis.
• Certificats de convivència (empadronament o contractes de lloguer), testimonis.
• Proves de parentiu com certificats de naixement.

Aquestes proves s’enviaran al país d’origen estranger juntament amb el:

• DNI del reagrupant.
• L’acta de reagrupació familiar comunitària per família extensa.

El següent pas és conèixer si el familiar que vol venir a Espanya i ser reagrupat necessita visat o no, ja que això dependrà del país d’origen. Si fos necessari, haurà de demanar cita al consolat espanyol del seu país.

Al consolat haurà de aportat tota la documentació esmentada anteriorment i la seva identificació.

Després d’obtenir el visat, el reagrupat podrà entrar a Espanya. És important saber que haurà de presentar-se a l’oficina d’estrangeria de la ciutat on resideixi per demanar la targeta comunitària. Quan li donin cita, porti tota la documentació esmentada.

Després de reagrupar familiars comunitaris, aquests tindran dret a residir i treballar a Espanya durant 5 anys, a empadronar-se, als drets que dóna la residència a Espanya i a moure's lliurement per l'espai Schengen.