Com es pot repartir una herència?
Molts us pregunteu com es pot repartir una herència, i és que aquest procés és fonamental per a distribuir el patrimoni d'una persona difunta. Per això, com a especialistes en herències a Barcelona, desglossarem l'explicació de la repartició d'herència punt per punt. Per a això dividirem aquest article en relació a si l'herència té testament o no i després solucionarem certes dubtes habituals que ens feu arribar sobre aquesta temàtica.
Repartiment d’herències amb testament a Catalunya
Des del moment que es redacta una herència amb testament ja s'ha decidit com s'ha de repartir una herència, perquè el testador ha disposat amb plena llibertat com distribuir els seus béns, sent, per tant, el testament atorgat la llei de la successió.
Pots trobar més informació sobre la legítima en herències en l'enllaç següent:
Així, en una successió amb testament s'aplicarà estrictament la voluntat del testador. L'únic límit a la voluntat del testador són les normes imperatives, que són aquelles que la llei obliga a complir en tot cas. En matèria d'herències amb testaments les normes imperatives més importants són les legítimes, que sempre s'han de respectar en una herència, hi hagi testament o no.
La legítima dels descendents i dels ascendents en herències amb testament en Dret català
Les legítimes estan regulades a l’article 451 del Codi de Dret civil de Catalunya i la regla general en Dret català és que els legitimaris són els fills que tenen dret a rebre una quarta part de l’herència com a legítima, a repartir per parts iguals entre tots els fills. No obstant això, aquesta legítima pot ser satisfeta amb qualsevol bé de l’herència que estableixi el testador o pot ser satisfeta en diners de l’hereu.
Si un dels fills ha mort i deixa descendents, rebran la legítima per parts iguals els fills vius i els fills del fill mort (en Dret, es diu que els fills heretaran per caps i els nets per estirps, ocupant els fills del fill mort abans que el causant de l’herència la posició del seu pare i rebent entre tots el que li correspondria sense viure).
Si no hi ha fills, la legítima correspon als pares del difunt i la seva quantia també és una quarta part del cabal líquid de l’herència. Si hi ha dos pares, cadascun rebrà la meitat i si només queda viu un rebria tota la legítima.
La legítima d’herències amb testament en el Dret Comú
La legítima dels descendents en herències amb testament en Dret comú
En el Dret comú, el testador pot disposar i repartir una herència tal com desitgi, respectant les legítimes. La regulació de les legítimes en el Dret comú la trobem als articles 806 i següents del Codi Civil.
Al Codi Civil, les legítimes dels descendents són dos terços de l’herència, que han d’anar necessàriament als descendents, que rebran un terç de legítima estricta i un altre terç de millora. El terç de legítima estricta es reparteix per parts iguals entre els fills segons la llei, però respecte al terç de millora es pot triar a quins descendents va. A més, quan hi ha vidu del difunt, la llei estableix a favor del vidu un usufructe sobre el terç de millora (que és susceptible de commutació).
Així, per exemple, el terç de millora ens servirà per explicar com es pot repartir una herència afavorint el cònjuge o millorar l’herència d’un fill legítim que hagi cuidat més el seu pare que un altre.
En el cas del terç de lliure disposició, el testador pot atorgar el restant terç del seu patrimoni a qui desitgi, sent o no familiar o hereu legítim. Per exemple, el fillol d’un amic o un familiar llunyà. En aquest tipus d’herències també existeix la figura del llegat. La diferència entre herència i llegat és que el llegat es tracta d’un bé concret que rep un legatari per part del testador.
En herències complexes, de vegades, el repartiment d’herència amb testament el tramita i supervisa un administrador, comptador-partidor o albacea. Pots conèixer més sobre aquesta figura en aquest enllaç:
La legítima dels ascendents en successions amb testament en Dret comú
Si no hi ha descendents, però sí ascendents, també s'han de respectar les legítimes. La regla general és que la legítima dels pares i ascendents és la meitat de l'herència, llevat que en l'herència hi hagi un cònjuge vidu, en aquest cas la legítima dels ascendents seria d'un terç de l'herència.
La legítima dels pares, si ambdós estan vius es reparteix per meitats entre els dos, però si només queda un progenitor viu, rebrà aquest tota la legítima. Si els dos pares han mort, però queden altres ascendents de igual grau, es divideix la legítima per meitat entre la línia paterna i materna. A més, si els ascendents fossin de grau diferent, només heretarien els més propers en parentiu.
Com repartir una herència de pare mort i mare viva?
Quan sigui necessari repartir una herència en què el pare ha mort i queda una mare viva, caldrà respectar el testament del testador, que sempre haurà de respectar les legítimes aplicables.
Com es produeix el repartiment d’una herència sense testament?
Tanmateix, quan no existeix testament, si volem saber com es pot repartir una herència hem d’atendre’ns a les disposicions del Codi Civil de Dret comú o el Codi de Dret civil de Catalunya.
Repartiment d’herència sense testament en el Dret comú
La regulació la trobem en els articles 912 i següents del Codi civil i en aquesta situació, quan mor una persona, els seus hereus seran els seus fills i, si els seus fills han mort, heretaran els néts.
Si una persona mor i no ha tingut fills, heretaran els seus pares, i en l’hipotètic cas que no en tingués, ho farien els seus avis.
Si tampoc disposa d’aquests familiars, en un tercer cas heretaria el cònjuge i si no disposés, els germans del difunt. Si els germans també ho estiguessin, heretarien els seus nebots.
En el seu defecte, si la persona no tingués cap d’aquests familiars, heretarien els seus oncles, o si no, la resta de parents de quart grau com cosins, oncles segons o els seus hereus.
Sense hereus, l’anomenada herència jacent sense ser reclamada, li pertanyeria a l’Estat.
Repartiment d’herència sense testament en el Dret català
El repartiment d’herències intestades en el Dret català es regula als articles 441 a 444 del Codi civil de Catalunya.
Si no hi ha testament, els primers cridats a l’herència sense testament són els fills per parts iguals. Si un hagués mort, els descendents d’aquest rebran la part que li correspondria.
Si no hi ha descendents o renuncien a l’herència els de grau més pròxim, l’hereu legal seria el cònjuge o la parella de fet, que rebria tota l’herència. No obstant això, si el vidu o parella de fet concurrís amb descendents del causant, tindria dret a l’usufructe universal de l’herència.
Si no hi ha descendents ni cònjuge o parella de fet, els hereus legals serien els pares del difunt, per parts iguals, i si en quedés un, rebria tot. A falta dels pares, heretarien els ascendents més pròxims, per línies.
A falta dels anteriors parents, heretarien els germans i els nebots.
A falta de tots els parents anteriors, seria designada hereva la Generalitat de Catalunya.
Es pot repartir una herència sense que estiguin tots els hereus?
Aquesta pregunta té diverses connotacions, així que la dividirem per parts.
Es pot repartir una herència sense que hi siguin tots presents?
La resposta és no, per regla general, ja que ha d’haver-hi unanimitat de tots els hereus en el repartiment de l’herència. No obstant això, hi ha casos (infrequents en la pràctica) en què pot passar, per exemple, si es desconeixia l’existència d’un fill d’un pare mort.
Es pot repartir una herència sense que els hereus l'hagin renunciat o acceptat?
En moltes ocasions els desacords entre hereus comporten la necessitat de procedir a vies judicials per resoldre el repartiment de la massa hereditària.
En altres, la interpel·lació hereditària intervé de manera que un Notari requereix als hereus que acceptin o rebutgin l’herència en un termini de 30 dies, que, en complir-se, s’entén com acceptada si no s’han manifestat.
Sigui com sigui, el sistema disposa de diverses opcions per resoldre aquestes situacions.
Altres preguntes relacionades sobre com repartir una herència
Quan ens pregunteu sobre com es pot repartir una herència d'oncles a un nebot, també depèn del fet que existeixi o no testament. Si n'hi ha, el terç de lliure disposició implica poder atorgar un cert percentatge patrimonial a qui es desitgi, i en aquest context, podria ser el nebot, independentment d'altres familiars que el precedeixin.
Com hem vist, en herències sense testament, només s'heretaria en el cas que el difunt no tingués ni fills, ni néts, ni pares, ni avis, ni cònjuge, ni germans. De fet, en el cas que existeixi cònjuge, ni tan sols els germans del difunt tindran opció a heretar. Heretaria el/la cònjuge, i després de la mort d'ell o ella, els seus familiars vius.
Resumidament, només es tindrà la possibilitat d'heretar d'un oncle que estigui casat si aquest ha escrit un testament on s'hagi nomenat el nebot hereu. En cas contrari, el patrimoni l'heretarà la seva esposa i la resta de la branca familiar d'ella.
Com vam avançar anteriorment, queda dividit entre els hereus legítims esmentats en l'ordre estipulat.
A grans trets, els passos són els següents:
- Localitzar el testament i realitzar la identificació d’hereus (o en defecte realitzar l’escriptura de declaració d’hereus ab intestato).
- Tramitar l’acceptació d’herència o renúncia d’herència.
- Realitzar l’inventari de béns i taxació.
- Gestionar el pagament de deutes.
- Liquidar els béns guanyancials si estava casat/ada en aquest règim matrimonial.
- Partició d’herència
- Pagar els impostos de l’herència
- Inscriure al Registre de la propietat els immobles heretats
Si vol conèixer més sobre els tipus de partició d’herència i expandir el seu coneixement en aquesta temàtica, li recomanem aquest article:
JLA Notaris, Notaris en Herències a Barcelona
Les herències amb testament solen resoldre el patrimoni de forma més ràpida i eficaç, respectant el disposat pel testador. Tramiti amb nosaltres la seva herència amb testament per protegir els seus éssers estimats i minimitzar gestions burocràtiques.
Esperem que aquest article que l’informa sobre com es pot repartir una herència li hagi estat d’ajuda i li hagi aportat informació sobre la importància del testament per cuidar millor el seu patrimoni. Si s’ha decidit, concerti una cita mitjançant el formulari de contacte del nostre web o enviant un e-mail a bcn@jlanotarios.com. Com a Notaris a Barcelona especialitzats en herències, l’atendrem encantats.
