Dissolució i liquidació de societats

• Es produeix la dissolució d’una societat pel transcurs del termini de durada estipulat en els estatuts, llevat que s’hagi prorrogat i informat degudament
• Pell transcurs d’un any des de l’acord de reducció de capital social per sota del mínim legal com a conseqüència del compliment d’una llei. Aquesta causa opera només quan no s’hagi inscrit abans al Registre Mercantil la transformació o dissolució de la societat, o l’augment de capital fins a complir el mínim legal.

En aquest últim cas si transcorre un any sense prendre les mesures legals, els administradors respondran personal i solidàriament dels deutes de la societat.

Aquestes causes de dissolució de ple dret operen de forma automàtica, sense necessitat d’acord de la Junta i el Registre Mercantil ha de fer constar la dissolució a instància de qualsevol interessat.

Les causes legals i estatutàries de dissolució de societats són les següents:

• La cessació de l'activitat que estigui definida com a objecte social (es considera que es produeix la cessació de forma automàtica després d'un període d'inactivitat superior a un any).
• La conclusió del negoci que constitueix l'objecte específic de la societat.
• Impossibilitat de realitzar el seu objecte social.
• La paralització d'òrgans socials que impossibiliten el funcionament de la societat en la pràctica.
• Pèrdues que redueixin el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social o per reducció del capital social per sota del mínim legal, llevat que s'augmenti o redueixi el capital per evitar aquesta causa de dissolució.
• Per reducció del capital de la societat per sota de la xifra mínima exigida per la llei, sempre que no derivi del fet de complir una llei.
• Per reducció del valor nominal de les participacions socials sense vot o de les accions sense vot que excedeixin de la meitat del capital social (si no es restablís en dos anys aquesta situació).
• Per altres causes establertes en els estatuts de la societat.

La dissolució per causa legal o estatutària no es produeix de forma automàtica, sinó que requereix un acord de la Junta de socis o una resolució d'un Jutge que decreta la dissolució. En el cas de dissolució derivada d'acord de Junta serà necessari tramitar davant notari escriptura de dissolució i liquidació de societat.

La Dissolució judicial de societat podrà produir-se per resolució judicial, quan hi ha una causa legal o estatutària de dissolució i els socis no es posen d’acord. En tal cas, qualsevol dels socis pot acudir al Jutge perquè decreti la dissolució de la societat.

No obstant, cal saber que si hi ha acord dels socis serà més senzill i barat el procediment, ja que en comptes d’evitar un llarg procés judicial n’hi haurà prou que signi escriptura el liquidador de la societat en notaria.

A més, cal saber que avui dia les escriptures de dissolució de societats i de liquidació, en cas d’acord dels socis, es poden signar presencialment acudint a la nostra notaria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, o de forma totalment digital mitjançant signatura per videoconferència amb un dels notaris de JLA Notarios, des del lloc que vostè vulgui.

Aquesta és la causa més comuna per procedir a la dissolució d'una societat, pel simple acord dels interessats. En el cas de societats de responsabilitat limitada, s'acordarà segons la majoria ordinària decretada en el Text Refós de la Llei de Societats de Capital. Això és, per la majoria dels vots dels socis presents a la Junta, sempre que representin, com a mínim, un terç dels vots corresponents a les participacions socials en què es divideix el capital social.

Quant als requisits de constitució de la Junta que acorda la dissolució, cal saber que no hi ha quòrum de constitució d'aquesta Junta, excepte en les Societats Anònimes que després veurem. No obstant això, després de la celebració de la Junta de socis que acorda dissoldre una societat, serà necessari formalitzar en notaria escriptura de dissolució de societat mercantil.

Pel que fa a les societats anònimes, en primera convocatòria, la Junta de socis haurà de representar com a mínim el 25% del capital subscrit amb dret a vot. En segona convocatòria, no hi ha quòrum de constitució.

Quant a l’adopció d’acord de dissolució de societat anònima, n’hi ha prou amb el vot favorable de la majoria simple dels accionistes presents.

Els efectes de la dissolució d’una societat són comuns a totes les classes de societats. Bàsicament l’efecte de la dissolució d’una societat és que s’obre el període de liquidació de la mateixa, segons estableix la legislació societària.

Després de la dissolució, la societat conservarà la seva personalitat mentre la liquidació es realitza i haurà d’afegir a la seva denominació l’expressió “en liquidació”. A més, l’objecte social ja no serà el que consta als estatuts sinó la pròpia liquidació de la societat.

D’altra banda, cessaran els administradors de l’entitat i es procedirà a designar liquidadors, que podran coincidir o no amb els anteriors administradors, i la seva funció principal és dur a terme el nou objecte social; la liquidació.

Quant als efectes de la dissolució davant de tercers, la dissolució no produirà efectes davant de tercers mentre no sigui inscrita al Registre Mercantil.

Sí, una societat que s'hagi dissolt i abans de dur a terme la liquidació, pot reactivar-se i continuar la seva activitat, però per a això són necessaris diversos requisits:

• Que existeixi una voluntat inequívoca de reactivar la societat i continuar amb l'activitat.
• Que la causa legal o estatutària que hagi motivat la dissolució hagi desaparegut.
• Que la causa de dissolució no operi de ple dret, llevat de nou consentiment. Hi ha causes de dissolució de ple dret, com haver assolit el termini de durada de la societat, però res impedeix que es reactivi si es presta un nou consentiment, com va assenyalar la Resolució de la DGRN de 9 de juny de 2014.
• Que el patrimoni comptable no sigui inferior al capital social.
• Que no hagi començat el pagament de la quota de liquidació. Pot haver-se iniciat el procés de liquidació, amb l'aprovació del balanç final, haver pagat als creditors, etc., però no pot haver-se iniciat el repartiment de l'haver de la societat entre els socis al moment de reactivar la societat.

L’idea central és que el liquidador té poder de representació de la societat per a totes les actuacions necessàries per a la liquidació, ja que la liquidació és el nou objecte social. Tot el procediment està regulat en el Text Refós de la Llei de Societats de Capital.

Així, el liquidador inventariarà la societat i crearà un balanç el dia de la dissolució, cobrarà crèdits socials, pagarà els deutes contrets amb tercers, els existents entre els socis o accionistes i amb tercers que formaven part de l’esfera empresarial o, finalment, els de l’empresa amb socis o accionistes. D’altra banda, realitzarà la gestió comptable, vendrà béns i es reunirà amb la Junta de socis, per exposar la forma en què s’està produint la liquidació segons la legislació i el que s’estableix en les normes estatutàries de la societat.

Un cop finiquitats els deutes i havent pagat als creditors o realitzat el dipòsit dels crèdits d’aquests d’acord amb la llei, el balanç final es sotmetrà a aprovació en la Junta General. També s’hauran de presentar, per al seu estudi, els documents amb les transaccions realitzades, que reflecteixin la quota de liquidació de cada soci i la divisió entre els socis o accionistes de l’actiu resultant. Finalment, el liquidador haurà de repartir el que quedi del patrimoni social entre els socis.

Com hem explicat anteriorment, per procedir a la dissolució i liquidació d'una societat es requereix un balanç final de liquidació on figura l'actiu i el passiu comptables. Amb base en aquest balanç s'haurà de dur a terme una distribució dels béns, drets i capital que quedi a la societat, realitzant-se aquesta distribució en proporció a la participació de cada soci a la societat, fent constar aquesta distribució en l'escriptura de liquidació.

La liquidació d'una societat tributarà per l'ITPAJD, en la seva modalitat d'operació societària. La regulació d'aquest impost ve recollida en el Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, concretament en els articles 19 i següents. Només es pagarà impost d'Operacions Societàries quan en la liquidació els socis de la societat que es dissolguin rebin una quota de liquidació. Si no reben res els socis en la dissolució de societat no es tributarà res.

En aquest sentit, l'article 19 declara que «són operacions societàries subjectes: 1r. La constitució de societats, l'augment i disminució del seu capital social i la dissolució de societats», sent la base imposable la suma dels béns i drets lliurats a cada soci. Així l'article 25 declara que «en la dissolució, la base imposable coincidirà amb el valor dels béns i drets lliurats als socis, sense deducció de despeses i deutes, determinat d'acord amb el disposat en l'article 10 d'aquest text refundit»

Però, qui ha de pagar l'impost d'operacions societàries en una dissolució i liquidació de societat? Segons els articles 23 i 24 del mencionat Reial Decret, ho seran, en primer lloc, cadascun dels socis en proporció als béns i drets rebuts; en segon lloc, i amb caràcter subsidiari, ho seran «els promotors, administradors, o liquidadors de les mateixes que hagin intervingut en l'acte jurídic subjecte a l'impost, sempre que s'haguessin fet càrrec del capital aportat o haguessin lliurat els béns.»

El tipus impositiu de les operacions societàries és de l'1%, segons l'article 26, sense perjudici que les Comunitats Autònomes hagin fixat un altre percentatge. Per exemple, a Catalunya, València o Madrid, el tipus és de l'1%. Com hem dit, pagaran operacions societàries els socis només en el cas de rebre quotes de liquidació.

Quan el soci és persona física pot existir un guany o pèrdua patrimonial, per la diferència entre l'import del que es va aportar en el seu dia i el valor dels béns o drets que rebrà en el moment de la liquidació. Això ve recollit a la Llei de l'IRPF, Llei 35/2006, de 28 de novembre que declara que “en els casos de separació dels socis o dissolució de societats, es considerarà guany o pèrdua patrimonial, sense perjudici de les corresponents a la societat, la diferència entre el valor de la quota de liquidació social o el valor de mercat dels béns rebuts i el valor d'adquisició del títol o participació de capital que correspongui”.

Aquest guany o pèrdua patrimonial, conforme a l'article 46, s'integra a la base imposable de l'estalvi, a la declaració de la renda corresponent a l'any en què es va produir la liquidació i tributa d'acord amb la taula següent:

De forma similar al que succeeix amb les persones físiques, les persones jurídiques o societats podran obtenir un guany o pèrdua patrimonial per la diferència de valor entre el valor de la participació reflectit en el balanç de la societat i el percebut en el moment de la liquidació, tributant en aquest cas, per l’Impost de Societats en el moment de la seva liquidació anual.

No obstant això, cal tenir en compte que pot succeir que el valor comptable de la participació pugui ser diferent del valor fiscal de les mateixes, per exemple, perquè s’haguessin deteriorat comptablement, en aquest cas, caldria realitzar els ajustos extracontables necessaris a l’hora de tributar per l’Impost de Societats, conforme a l’article 13 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.

Finalment, poden existir plusvàlua exempta i renda negativa deduïble, quan la societat que es liquida és una entitat filial, d’aquesta manera l’article 21.8 de l’esmentada llei declara que “seran fiscalment deduïbles les rendes negatives generades en cas d’extinció de l’entitat participada, llevat que la mateixa sigui conseqüència d’una operació de reestructuració”, sempre que es compleixin els requisits del propi article 21, a saber:

• Que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis de l’entitat sigui, almenys, del 5%.
• La participació corresponent s’haurà de posseir de manera ininterrompuda durant l’any anterior al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi.
• En el cas de participacions en el capital o en els fons propis d’entitats no residents en territori espanyol, que l’entitat participada hagi estat subjecta i no exempta per un impost estranger de naturalesa idèntica o anàloga a aquest Impost a un tipus nominal de, almenys, el 10% en l’exercici en què s’hagin obtingut els beneficis que es reparteixen.

L’últim impost només és aplicable en aquells supòsits en què s’adjudica un immoble en la liquidació. En aquests casos, en existir una transmissió d’un immoble, s’haurà de liquidar la plusvàlua municipal en el termini de 30 dies a comptar des de l’atorgament de l’escriptura a l’Ajuntament on estigui situada la propietat, sent el subjecte passiu la societat liquidada, en ser la transmissora, segons l’article 106 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Llei Reguladora de les Hisendes Locals.