Els animals deixen de ser coses i passen a ser éssers sintients
La regulació actual del Codi civil dota els animals del caràcter de coses, sent regulats com a béns mobles. La reforma actual, introduïda per la Llei 17/1021, pretén modificar l’estatut jurídic dels animals, atribuint-los l’estatut de “éssers sintients” i allunyant-lo de la idea clàssica de “coses”, reforçant el concepte i la protecció dels drets dels animals.
Què són els animals en el Codi Civil?
La regulació actual del Codi civil dota els animals del caràcter de coses, sent regulats com a béns mobles. La reforma actual, introduïda per la Llei 17/1021, pretén modificar l’estatut jurídic dels animals, atribuint-los l’estatut de “éssers sintients” i allunyant-lo de la idea clàssica de “coses”, reforçant el concepte i la protecció dels drets dels animals.
Origen de la reforma del règim jurídic dels animals
L'actual reforma del règim jurídic dels animals en l'ordenament espanyol segueix les línies que marca els convenis i tractats internacionals, concretament, el Conveni Europeu sobre Protecció dels animals de companyia, el qual té com a fi garantir el benestar animal, així com el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que considera els animals com a éssers sintients, i que entrarà en vigor el proper 5 de gener.
D'aquesta manera, l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea diu que es “[...] tindran plenament en compte les exigències en matèria de benestar dels animals com a éssers sensibles, respectant al mateix temps les disposicions legals o administratives i les costums dels Estats membres relatives, en particular, a ritus religiosos, tradicions culturals i patrimoni regional.”
Per la seva banda, el preàmbul del Conveni Europeu sobre protecció dels animals assenta la idea que “la finalitat del Consell d'Europa és aconseguir una unió més estreta entre els seus membres; Reconeixent que l'home té l'obligació moral de respectar totes les criatures vives, i tenint presents les especials relacions existents entre l'home i els animals de companyia; Considerant la importància dels animals de companyia per la seva contribució a la qualitat de vida i el seu conseqüent valor per a la societat.”
L'actual reforma, que porta temps tractant-se, va partir, en un primer moment, d'una iniciativa del grup parlamentari Ciudadanos el 2017, continuada un any més tard pel Partido Popular, tot i que no va arribar a res. Finalment, la Proposició de Llei va ser presentada pel Grup Socialista, que, amb la incorporació parcial de les esmenes remeses pel Senat, ha estat publicada al BOE.
Concepte d'animal sintient i la seva problemàtica
La principal novetat d’aquesta reforma és la qualificació jurídica de l’animal, no com a bé moble ni semovent, sinó com a animal sintient, amb una naturalesa jurídica diferent de la de les coses. Per això, podem dir que els animals deixen de ser coses. D’aquesta manera, el nou article 333 bis, paràgraf primer, diu que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat. Només els serà aplicable el règim jurídic dels béns i de les coses en la mesura que sigui compatible amb la seva naturalesa o amb les disposicions destinades a la seva protecció.”
Ara bé, es planteja la qüestió de què és un animal sintient i quins són els animals protegits per l’ordenament jurídic amb la nova regulació. El terme introduït per la Llei 17/2021 és confús, ja que tots els animals són sensibles en major o menor mesura, és més, etimològicament la paraula animal prové del llatí anĭmal, -ālis ser dotat de respiració, d’alè vital o ànima (animus). Per tant, si ens atenim al seu sentit literal, queden inclosos i protegits tots i cadascun dels animals coneguts, independentment de si són o no domèstics.
No obstant això, si bé és cert que el terme és molt ampli i que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea parla en termes amplis d’animal com a subjecte de protecció, el Conveni Europeu sobre protecció dels animals parla d’animals de companyia, i no de qualsevol altre tipus d’animal. Però el propi Conveni, en parlar d’animals de companyia, ofereix una definició força genèrica, en la qual hi cap pràcticament qualsevol animal, atenent a la voluntarietat del subjecte propietari, ja que en el seu article 1, paràgraf primer, estableix que “s’entendrà per animal de companyia tot aquell que sigui tingut o estigui destinat a ser tingut per l’home, en particular a la seva pròpia vivenda, perquè li serveixi d’esbarjo i li faci companyia.”
Diferència entre animals salvatges, domesticats i domèstics
De forma molt més concreta, el nostre Codi civil en la redacció de l’article 455, en la versió modificada per l’actual reforma, diferencia entre animals salvatges, domesticats i domèstics quan afirma que “els animals salvatges o silvestres només es posseeixen mentre es troben en el nostre poder; els domesticats s’asimilen als domèstics o de companyia si conserven l’hàbit de tornar a la casa del posseïdor o si han estat identificats com a tals”. D’altra banda, el nostre Codi penal, al qual es menciona expressament en el preàmbul de la Llei 17/2021, en el seu article 337 recull el següent “Serà castigat qui per qualsevol mitjà o procediment maltracti injustificadament, causant-li lesions que minvin greument la seva salut o sotmetent-lo a explotació sexual, a
- un animal domèstic o domesticat,
- un animal dels que habitualment estan domesticats,
- un animal que temporal o permanentment viu sota control humà, o
- qualsevol animal que no visqui en estat salvatge.”
Per tot això, analitzant tot l’anterior, a la vista del contingut de la reforma, i del que disposa el Tractat i Conveni esmentats, hem de considerar que l’actual protecció no recau sobre el regne animal en general, sinó que es protegeixen dues categories concretes d’animals: els animals domèstics de companyia i els sotmesos a explotació ramadera. I és aquí on resideix la crítica a l’actual reforma. La llei ha de regular correctament, no només les matèries, sinó també els conceptes de què tracta. El contrari, com en el present cas, on sorgeixen dubtes sobre l’objecte de la reforma, produeix inseguretat jurídica, contrari a l’article 9.3 de la Constitució Espanyola. El legislador, i ja en van unes quantes, peca de generalitat i de manca de concreció. Caldrà esperar, una vegada més, que la jurisprudència vagi concretant quins animals entren en cada categoria.
Principals reformes relatives al canvi d’estatus dels animals:
1.- Codi civil. (Es modifiquen els articles 90, 91, 92, 94, 103, 333, 334, 346, 348, 357, 404, 430, 431, 432, 437, 438, 460, 465, 499, 610, 611, 914, 1346, 1485, 1492, 1493 i 1864 del Codi Civil).
- En matèria de dret de família, s’introdueixen normes relatives a les crisis matrimonials, introduint modificacions en els convenis reguladors, en cas de nul·litat, separació o divorci, incloent el destí dels animals de companyia, tenint en compte l’interès dels membres de la família i el benestar de l’animal, així com la seva “custòdia”. A més, si aquests acords fossin greument perjudicials per al benestar dels animals de companyia, l’autoritat judicial ordenarà les mesures a adoptar, sense perjudici del conveni aprovat. Es limita el règim de guarda dels animals si existeixen antecedents de maltractaments per part d’algun dels cònjuges o aquest està fins i tot en algun procediment.
- Pel que fa al dret de coses, de propietat i drets reals, la principal modificació és la seva regulació jurídica independent i fora del concepte de cosa, sense perjudici de poder seguir sent objecte d’apropiació, propietat i possessió per part de l’home. Es fixa un règim concret per al cas de sanejament en matèria de contractes de compravenda i, finalment, els animals ja no podran ser objecte de prenda o pignoració.
- En dret de successions, s’incorporen disposicions en matèria de successions relatives al destí dels animals en cas de defunció del seu propietari, podent fer-se per testament. A més, s’estableixen regles per al cas que cap dels hereus vulgui fer-se càrrec dels animals del causant, així com en cas que diversos hereus els reclamin.
- Quant al règim econòmic matrimonial, s’inclouen entre els béns privatius del cònjuge i, a sensu contrari, també en els guanyancials.
2.- Legislació hipotecària
(Es modifica l’article 111 de la Llei Hipotecària).
La nova regulació impedeix que la hipoteca s’estengui als animals col·locats o destinats en una finca dedicada a l’explotació ramadera, industrial o de lleure, ni tampoc cap pacte d’extensió de la hipoteca als animals de companyia.
3.- Llei processal
(Es modifiquen els articles 605, 771 i 774 de la Llei d’Enjudiciament Civil).
A més de modificar els preceptes relatius a crisis matrimonials per adequar-los al règim previst en el Codi civil, la principal modificació és la declaració d’inembargabilitat dels animals de companyia, sense perjudici de l’embargabilitat de les rendes que els mateixos puguin generar.
Aquesta reforma, que s’ha fet esperar, finalment regula com a categoria independent dels béns els animals. Podem dir que els animals deixen de ser coses, encara que queda per concretar quins animals queden inclosos en aquesta categoria.
Amb això, concloem aquest article en què pretenem tractar un tema d’actualitat i cada cop amb més importància en una societat cada cop més sensible i propera a la protecció dels animals, a l’ecologia i a la protecció del medi ambient. Esperem que us hagi resultat interessant aquest article que hem escrit els Notaris de Barcelona Juan Madridejos i Luis Alberto Álvarez. Per a qualsevol consulta, ens podeu trobar a JLA Notaris a Diagonal.
