IRPF i criptomonedes: què fer amb les criptomonedes en temporada d'IRPF?

Són aquells rendiments obtinguts quan les criptomonedes estiguin afectes al desenvolupament de l'activitat professional (realitzar trading o compravenda de criptomonedes per a terceres persones, per exemple). En aquests casos, l'empresari o professional, que serà el subjecte passiu, estarà obligat a portar una determinada comptabilitat i registre d'ingressos i despeses.

En aquesta categoria hauríem de ressaltar l'activitat de “minat de criptomonedes”. A efectes de l'IRPF, els rendiments obtinguts pel minat de criptodivises s'han de qualificar com a rendiment d'activitats econòmiques. En aquest sentit, la consulta vinculant V2843-21 de la Direcció General de Tributs qualifica la mineria com a activitat econòmica, així la “la prestació de serveis a tercers, bé de compravenda o bé de minat de criptomonedes, constitueix una activitat econòmica en els termes de l'article 78.1 del TRLRHL”.

En aquesta categoria hi serien totes les rendes, positives o negatives, obtingudes mitjançant la transmissió de criptomonedes. Aquestes transmissions inclouen compravenda, que implica l’intercanvi de criptomonedes per moneda fiat, i les permutes, ja que segons la Direcció General de Tributs V1149-18, les criptomonedes són béns immaterials i, per tant, l’intercanvi d’elles s’ha de tractar com a permuta.

En aquests casos, s’haurà de determinar el guany o pèrdua en cada transmissió o intercanvi de criptomonedes, ja sigui la contraprestació en euros, una altra divisa o qualsevol moneda digital, tenint en compte el valor d’adquisició i el de transmissió de cada operació (consulta vinculant V1948-21). A més, segons la consulta vinculant V1604-18 i l’article 35.1 LIRPF, per al càlcul del guany o pèrdua es poden incloure les comissions que cobren les cases de canvi o “exchanges”.

Són les contraprestacions provinents, directa o indirectament, de les criptomonedes la titularitat de les quals correspongui al contribuent i no estiguin afectes a les seves activitats econòmiques. En aquesta categoria hi entrarien els guanys obtinguts amb el dipòsit de criptomonedes o mitjançant el procés de “staking”. Com assenyala la consulta vinculant V2679-21 en “el “staking” requereix validadors que deixen bloquejades en dipòsits les seves monedes per tal de poder ser aleatòriament seleccionats pel protocol, en intervals concrets, per crear un bloc, cosa que els genera rendibilitat. En aquesta modalitat d’inversió, els titulars de criptomonedes utilitzen les seves pròpies monedes digitals per actualitzar la cadena de blocs i a canvi, reben una retribució.” Per tant, en aquest cas, s’haurà de computar a efectes de l’IRPF el guany obtingut pel subjecte passiu durant l’exercici, no per la transmissió de criptomonedes, sinó pel rendiment obtingut per aquest.

En aquesta categoria entren casos especials d’adquisició de criptomonedes. Alguns d’aquests casos són:

1. Hard Fork. Implica una modificació del protocol que obliga els titulars de determinades criptomonedes a utilitzar un nou programari, per un error en el codi o degut a la duplicitat del llibre major produït per la manca de consens dels nodes, per exemple. Això pot originar dos tipus de cadenes de blocs (l’original i la nova), cosa que dóna lloc a monedes diferents. En tals casos, el posseïdor d’una determinada criptomoneda rep o se li adjudica un nombre determinat de les noves.
   Aquest canvi no hauria de generar conseqüències fiscals, atès que és una mera adjudicació, sense guany ni pèrdua patrimonial, però el valor de la moneda en aquest moment serà tingut en compte per calcular un futur guany o pèrdua. Ara bé, la seva posterior transmissió sí que produirà conseqüències fiscals, com ja hem vist anteriorment.
2. Airdrops. Són principalment campanyes promocionals, que atorguen als interessats unes criptomonedes o tokens, amb un clar objectiu econòmic i comercial. Lògicament implica un guany patrimonial que cal declarar i tributar.

Les operacions amb criptomonedes, igual que la borsa, poden generar-nos importants guanys, però també pèrdues. Aquest saldo negatiu es pot compensar amb el saldo positiu que s’hagi obtingut en altres operacions. Igual que hem de pagar impostos pels guanys obtinguts, les pèrdues es poden compensar per reduir la base imposable de l’impost i pagar menys. Aquestes pèrdues les pots anar compensant durant el termini de quatre anys.

Vivim en un món ple de claus, i les claus de criptomonedes no seran menys, tant les claus públiques i privades del registre en el llibre major, així com les claus del nostre moneder. Però com passa amb les nostres targetes de crèdit o el nostre correu electrònic, aquestes claus es poden perdre o ens les poden robar, amb el problema que, en el tema de les cripto, això suposarà una pèrdua monetària i, per tant, patrimonial.

En aquest sentit, caldrà acreditar la pèrdua o robatori, així com la quantia de la pèrdua, amb la finalitat de declarar la corresponent pèrdua a Hisenda. Això es podria acreditar amb qualsevol classe de prova admesa en dret, encara que no n'hi ha prou amb la denúncia, en cas de robatori o furt, sinó que s'ha d'acreditar el fet delictiu.

La tributació en IRPF varia segons l'escala de guanys i, a més, dependrà de la procedència d'aquests guanys patrimonials, segons les quatre categories esmentades anteriorment.

1. Els guanys i pèrdues obtinguts per transmissió i els rendiments de capital tributen (categories 2 i 3) segons la següent escala:

• De 0 a 6.000 euros, al 19%.
• De 6.000 a 50.000 euros, al 21%.
• De 50.000 a 200.000 euros al 23%
• Més de 200.000 euros, al 26%.

2. Els rendiments derivats de l'activitat econòmica i els obtinguts sense transmissió (categories 1 i 4), tributen a la part general de la Renda: tributen entre el 18% i el 47% depenent de l'import total a declarar.